L'envelliment poblacional ha fet que els serveis d'urgències rebin cada vegada més pacients majors, molts d'ells amb malalties cròniques avançades i situacions de fragilitat. Identificar precoçment a aquells pacients que podrien beneficiar-se d'una atenció pal·liativa pot marcar la diferència en la seva trajectòria assistencial i en la seva qualitat de vida. En aquest context, la pregunta sorpresa (PS) —“El sorprendria que aquest pacient morís en els pròxims dotze mesos?”— ha guanyat protagonisme com a eina de cribratge ràpida, senzilla i de baix cost.
L'article “Accuracy of the Surprise Question in Predicting Long-Term Mortality Among Older Patients Admitted to the Emergency Department” (Coulon et al., 2024), avalua l'eficàcia d'aquesta eina en un entorn especialment complex: les urgències hospitalàries. Es tracta d'un estudi multicèntric i prospectiu realitzat a Bèlgica, que va incloure 291 pacients majors de 75 anys. L'objectiu va ser analitzar la precisió pronòstica de la PS en relació amb la mortalitat a un any, tant des de la perspectiva mèdica com d'infermeria.
Els resultats mostren que la PS, quan es formula a l'ingrés per professionals d'urgències, va tenir una precisió moderada per a predir mortalitat a un any. No va haver-hi diferències significatives entre les prediccions realitzades per metges i infermers, la qual cosa dona suport a la idea que pot utilitzar-se de manera interdisciplinària. A més, la concordança en una resposta negativa entre tots dos professionals es va associar amb una menor probabilitat de supervivència, augmentant el seu valor pronòstic. També es va evidenciar una relació directa entre major fragilitat —segons la Clinical Frailty Scale— i la probabilitat d'obtenir una resposta negativa.
Aquest estudi aporta evidència sòlida sobre el valor de la PS en urgències com una eina inicial de cribratge, aplicable fins i tot per professionals sense formació específica en cures pal·liatives. La seva senzillesa permet activar-la en escenaris clínics on el temps és limitat, i el seu ús sistemàtic pot facilitar el reconeixement primerenc de necessitats complexes en pacients majors. Actua com una porta d'entrada per a iniciar converses sobre objectius de cura i planificació anticipada, i promou una cultura d'atenció més proactiva, interdisciplinària i centrada en el que realment importa: la persona.
Referència: Coulon A, Bourmorck D, Steenebruggen F, Knoops L, De Brauwer I; COPE Project. Accuracy of the "Surprise Question" in Predicting Long-Term Mortality Among Older Patients Admitted to the Emergency Department: Comparison Between Emergency Physicians and Nurses in a Multicenter Longitudinal Study. Palliat Med Rep. 2024 Aug 26;5(1):387-395. doi: 10.1089/pmr.2024.0010. PMID: 39281185; PMCID: PMC11392689.
Autora: Andrea Padovani Velásquez, MIR 3r any Geriatria, Consorci Hospitalari de Vic.