Grup de treball final de vida de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia

Justificació del grup de treball

El grup de treball utilitzarà com a punt de partida el document “Marc conceptual del Grup Final de Vida” (Jordi Amblàs), que presenta alguns conceptes i accions referents a l’atenció al final de vida: diagnòstic precoç de situació de final de vida, transicions al final de la vida (de la visió pronòstica a la visió centrada en necessitats), diagnòstic situacional i presa de decisions.

Estem davant l’eclosió epidemiològica d’un grup de persones grans, amb multimorbiditat[1–3] -moltes de les quals amb malalties i condicions cròniques avançades[4] i necessitats d'atenció pal·liativa-. Al llarg dels propers anys, aquest fet suposarà un dels reptes més importants per als sistemes de salut[5,6]: tan per a les organitzacions i les polítiques sanitàries i socials -que hauran de fer front al desafiament de la complexitat derivada de la dificultat per donar resposta a les necessitats assistencials i els costos d'atenció que d'això es deriven-, com també per als professionals de la salut, que hauran d’excel·lir en l'abordatge de la complexitat derivada de la dificultat per la presa de decisions, en i amb aquestes persones.

És en aquest grup poblacional –amb malalties i condicions cròniques avançades- on el coneixement geriàtric i del coneixement pal·liatiu han de poder donar respostes conjuntes a les necessitats d'aquestes persones (figura 1). De fet, aquestes dues àrees del coneixement comparteixen l'essència del model d'atenció[7]: el treball en equip, l'avaluació multidimensional i l'atenció basada en objectius i preferències, atenció psicosocial i suport als cuidadors.

Alineació de competències entre el coneixement geriàtric i pal·liatiu. Adaptat de Meier et al.
Figura 1: Alineació de competències entre el coneixement geriàtric i pal·liatiu. Adaptat de Meier et al.[7].

És davant aquesta realitat epidemiològica i la necessitat de compartir i avançar en el coneixement i la millora de l’atenció pal·liativa a les persones de perfil geriàtric que es proposa la creació d’aquest grup de treball. Aquest plantejament inclou tan la necessitat d’identificació precoç de persones en situació de final de vida i necessitats d’atenció pal·liativa, així com el maneig de les condicions geriàtriques en situació avançada.

Missió

Crear un grup de treball dins la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia que sigui un òrgan de referència i un punt de trobada de professionals de diferents disciplines que treballen en l’àmbit de la geriatria i que desitgen fomentar el coneixement, l’expertesa, la sensibilitat i el debat sobre l’atenció al final de la vida.

Objectius

Objectius generals

Objectius formatius

Objectius de recerca

Vols formar-ne part?

És un grup de treball dins la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia que té la missió de ser un òrgan de referència i un punt de trobada de professionals de diferents disciplines que treballen en l’àmbit de la geriatria i que desitgen fomentar el coneixement, l’expertesa, la sensibilitat i el debat sobre l’atenció al final de la vida.

Si esteu interessats en afegir-vos a un grup de treball, podeu enviar-los un correu electrònic als nostres coordinadors Anna Renom i/o Montse Solé:

Membres

Jordi Amblàs. Departament de Salut. Hospital Universitari Santa Creu. Vic
Marta Argilés. EAPS Mutuam. Barcelona
Dan Breton. Clínica Sant Antoni. Barcelona
Amàlia Castellarnau. Hestia Balaguer. Balaguer
Dolors Cubí. Hospital Universitari Santa Creu. Vic
Marisa Garreta. Centre Fòrum Parc de Salut Mar. Barcelona
David Herrero. Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Sant Boi de Llobregat
Dolors Martí. Centre Fòrum Parc de Salut Mar. Barcelona
Mireia Naval. PADES Bages. Sant Andreu Salut. Manresa
Carme Nogueras. Hospital Germans Trias i Pujol. Badalona
Pepa Romero. Unió Catalana d’Hospitals. Barcelona
Mercè Salvador. Consorci Sanitari de Terrassa. Terrassa
Montse Solé. Centre Integral Salut Cotxeres. Barcelona
Anna Renom. Centre Fòrum Parc de Salut Mar. Barcelona

Bibliografia i documents i enllaços d'interès

  1. Busse R, Blümel M, Scheller-Kreinsen D, et al. Tackling chronic disease in Europe: Strategies, interventions and challenges. Copenhagen: 2010. doi:10.1558/poth.v0i4.65
  2. United Nations Department of Economic and Social Affairs (DESA). Population Prospects for the Twenty-First Century: The 2010 United Nations Projections. Popul Dev Rev 2011;37:407–11. doi:10.1111/j.1728-4457.2011.00425.x
  3. United Nations D of E and SAPD, United Nations, Department of Economic and Social Affairs PD. World Population Ageing 2013. New York: 2013. doi:ST/ESA/SER.A/348
  4. Gómez-Batiste X, Martínez-Muñoz M, Blay C, Amblàs J, Vila L, et al. Prevalence and characteristics of patients with advanced chronic conditions in need of palliative care in the general population: a cross-sectional study. Palliat Med 2014;28:302–11. doi:10.1177/0269216313518266
  5. Bodenheimer T, Berry-millett R, Francisco S. Care management of patients with complex health care needs. Synth Proj Res Synth Rep 2009;19:1–39.
  6. Manchester J, Schwabish JA. The Long-Term Budget Outlook in the United States and the Role of Health Care Entitlements. Natl Tax J 2010;63:285–305.http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=ecn&AN=1112956&site=ehost-live&scope=site
  7. Meier DE. Focusing Together on the Needs of the Sickest 5%, Who Drive Half of All Healthcare Spending. J Am Geriatr Soc 2014;62:1970–2.