El mieloma múltiple (MM) és una neoplàsia maligna de cèl·lules plasmàtiques que afecta principalment a adults grans, amb una edat mitjana de 69 anys. La incidència i prevalença estan augmentant, degut a l'envelliment de la població i a una supervivència prolongada. Els pacients amb MM, incloent-hi els ancians, viuen més temps, en gran part gràcies als avenços clínics, a l'aprovació de noves teràpies i a un augment en la taxa de tractament per als ancians.
En aquest article, es fa una revisió de les eines de puntuació de fragilitat per pacients amb mieloma múltiple que s'han desenvolupat per identificar i avaluar aquesta població, s'obtenen dades d'assajos clínics de l'última dècada que han inclòs resultats basats en la fragilitat, i s'analitzen les consideracions generals per al tractament de pacients grans i fràgils.
En la revisió d'eines de fragilitat en el mieloma múltiple s'han desenvolupat diverses puntuacions de fragilitat, entre aquestes, la puntuació del Grup de Treball Internacional sobre Mieloma (IMWG), que classifica els pacients en 3 grups d'aptitud física (aptes, aptitud intermèdia, fràgils) segons l'edat, l'estat funcional avaluat per l'índex d'activitats de la vida diària de Katz, l'escala instrumental d'activitats de la vida diària de Lawton, i les comorbilitats utilitzant l'índex de comorbilitat de Charlson (CCI). Es va demostrar que en conjunt aquestes escales prediuen la toxicitat del tractament i la supervivència en pacients grans no aptes per a trasplantament amb MM de recent diagnòstic.Posteriorment, es va proposar una escala de fragilitat simplificada, utilitzant l'estat funcional del Eastern Cooperative Oncology Group (ECOG) avaluat per hemato/oncològics com a mesura de l'estat funcional, juntament amb l'edat i el CCI, classificant els pacients en grups fràgils i no fràgils.Comentari A mesura que el panorama del tractament del MM continua expandint-se a un ritme ràpid, la gestió dels adults grans i els pacients fràgils es torna cada cop més desafiante. La fragilitat és un predictor independent de la tolerabilitat i resposta al tractament antineoplàsic. S'han desenvolupat diverses eines de puntuació de fragilitat específiques per al MM. L'evaluació de fragilitat ha de realitzar-se al principi i durant el tractament per guiar les decisions terapèutiques. L'enfocament òptim per al tractament d'adults grans no s'ha definit clarament, ja que aquest grup està infrarrepresentat en els assaigs clínics degut als estrictes criteris d'elegibilitat. Diverses d'aquestes escales es basen en dades d'assajos clínics, que no sempre ofereixen una representació precisa de la població d'ancians del món real. En aquest moment, les principals barreres per a la incorporació d'evaluacions de fragilitat en l'àmbit clínic són el temps i els recursos limitats. Donada la gran variabilitat en els recursos, és difícil estandarditzar les avaluacions geriàtriques en els diversos entorns de pràctica.
Recomanacions clau
- El article emfatitza la importància d'un enfocament personalitzat basat en l'edat biològica més que en l'edat cronològica per optimitzar els resultats en aquesta població vulnerable.
- Hi ha diverses eines disponibles per definir la fragilitat amb variabilitat en els paràmetres i punts de tall utilitzats.
- L'objectiu del tractament en pacients fràgils ha de ser aconseguir el màxim grau possible de control de la malaltia mentre es millora o manté la qualitat de vida.
- Realitzar una avaluació geriàtrica integral al principi i durant el tractament.
- Considerar factors com l'estadi de la malaltia, les comorbilitats, l'adherència i les preferències del pacient.
- Monitoritzar estretament la tolerància al tractament i ajustar segons sigui necessari.
Referència:
Lipof, J. J., Abdallah, N., & Lipe, B. (2024). Personalized Treatment of Multiple Myeloma in Frail Patients. Current Oncology Reports, 1-10.
Kelin Merary González Aguilar, MIR 3er año, Hospital Universitario de Vic.