L'abordatge de les demències és una prioritat de salut pública per la seva gran prevalença i impacte en tots els àmbits de la vida del pacient. Els símptomes psicòtics i conductuals de la demència (SPCD) apareixen en el 80% d'aquests pacients en algun moment evolutiu de la malaltia (freqüentment en fases avançades) i tradueixen un pitjor pronòstic per major morbimortalitat i institucionalització.
El maneig del SPCD és controvertit per l'escassa evidència disponible i per una llarga llista d'efectes adversos potencialment greus associats als fàrmacs utilitzats per al seu maneig. Fins a aquest moment, persisteix una alta tassa de prescripció de fàrmacs antipsicòtics per al control dels mateixos.
Aquest estudi epidemiològic retrospectiu i transversal extreu dades dels darrers registres de la Base de dades per a la investigació farmaco-epidemiològica en l'àmbit públic (BIFAP), analitzant la distribució per franja d'edat dels antipsicòtics, IACE i memantina. Es van incloure dades de 90.000 casos de demència de més de 65 anys amb un 32% d'homes i una edat mitja de 85 anys.
Respecte al tractament específic de la demència, estava prescrit en el 45% dels pacients (38% IACE, pràcticament tots amb rivastigmina o donepezil, 13.61% memantina i 5.56% ambdós). Un 32% tenia antipsicòtics prescrits, com quetiapina (58.47%), risperidona (21%) o haloperidol (19.34%).
La freqüència d'antipsicòtics va augmentar significativament per sobre dels 85 anys, independentment de si s'associava a l'ús d'IACES i memantina. En aquest grup, es va demostrar un retard significatiu en la introducció de l'antipsicòtic (651 i 1224 dies respectivament). En aquesta franja etària apareix una inversió significativa de la prescripció, passant a ser el grup més nombrós aquell amb més antipsicòtics. Això és degut probablement a que la prevalença dels SPCD augmenta i la preocupació per conservar la reserva cognitiva és menor.
De la mateixa manera que a Espanya, a nivell europeu la quetiapina és l'antipsicòtic d'elecció, probablement pel seu menor efecte extrapiramidal en comparació amb la risperidona (la única amb indicació aprovada). Tot i així, l'ús d'antipsicòtics és considerablement menor en altres països con Suècia o Regne Unit (10 vs 30% a Espanya).
Comparant amb registres BIFAP previs (2011), l'ús d'IACE i memantina ha augmentat en un 4-4% (de 41.1% a 45.5%), possiblement degut a una millor aplicació de les guies de pràctica clínica i la evidència disponible.
Conclusions:
Els SPCD son altament disruptius i de difícil maneig, tenen una gran repercussió en l'entorn del pacient. Segons la bibliografia revisada, la quetiapina és en l'actualitat el fàrmac més utilitzat, tot i la manca d'una indicació específica.
Convenim la necessitat de prioritzar el control de les alteracions conductuals per sobre de la reserva cognitiva, si bé creiem oportú revisar periòdicament la prescripció d'antipsicòtics.
Referencia: Rodríguez Espinosa, N., Gonzalez-Colaço Harmand, M., & Moro Miguel, M. A. (2024). Uso de antipsicóticos en los pacientes con demencia en España: comparación con la prescripción de los inhibidores de la acetilcolinesterasa y de la memantina, y análisis de las asociaciones. Rev. esp. geriatr. gerontol.(Ed. impr.), 101446-101446.
Autors:
Patricia Valentina Márquez González(R2), Anna María Puig Urdiales (R3), Guido Raúl Bertea (R3). Unitat de Geriatria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.