Les demències són patologies cròniques amb una evolució variable segons l'estat de salut i el context de les persones que la pateixen. Una vegada diagnosticades, s'instauren tractaments que visen alentir l'avanç i pal·liar símptomes, perquè encara estem lluny de tenir tractaments curatius. Per a l'abordatge de les demències, autors com Kristjanson i col.. (2003) proposen l'enfocament pal·liatiu integrat (EPI), que consisteix a aplicar els principis de la cura pal·liativa des que s'instaura la malaltia, i no sols en el final de vida.
L'article de Vellani i col. (2022) publicat en Canadian Journal of Aging, presenta una revisió d'enfocament per a identificar les perspectives de professionals de l'atenció primària en l'aplicació del EPI; i l'impacte de plans d'atenció que incorporen aquest enfocament. Per a guiar la seva revisió, parteixen d'un model de EPI amb quatre components: (1) planificació anticipada de decisions (PDA); (2) maneig de símptomes i dolor; (3) suport psicològic i espiritual; i (4) procés de decisions compartides. Van seleccionar articles originals, publicats en anglès entre 1990 i 2019 en revistes indexades (MEDLINE, CINAHL, Psycinfo, Embase i Ageline). L'edat mitjana de la població va ser de 65 o més anys. Van partir de més de 2.000 articles, dels quals van considerar 21, corresponents a 17 estudis, realitzats a Europa (cap a Espanya), els Estats Units i Àsia.
Quant a les perspectives dels professionals d'atenció primària, destaquen el repte d'abordar la PDA, per la falta de formació i la dificultat per a projectar la trajectòria de la persona i compartir aquesta informació amb les persones afectades i familiars. També identifiquen falta de recursos per a l'abordatge holístic i l'optimització en el maneig de símptomes en l'entorn comunitari, emfatitzant la necessitat d'establir canals coordinats amb diversos especialistes de l'àmbit pal·liatiu o psico-geriàtric, incloent-hi els centres d'atenció intermèdia.
Quant a l'impacte del EPI, van identificar la reducció del sofriment, optimitzant el maneig del dolor i símptomes, el manteniment de la nutrició oral, la desprescripció, la cura en el domicili i la millora de la qualitat de vida. En aquest sentit, esmenten la rellevància de comptar amb cuidadors competents i establir vincles entre familiars, cuidadors i professionals de referència Citen com a exemple de bona pràctica el Integrated Memory Care Clinic (IMCC) (Clevenger i col., 2018), liderat per infermeres especialitzades, en equips transdisciplinars.
Els autors de la revisió indiquen que els resultats del EPI són positius per a les persones amb demència, però és necessari realitzar més estudis per a definir com incorporar aquest enfocament en totes les etapes, especialment en les més inicials; perquè es tinguin en compte els seus desitjos i preferències a mesura que va avançant la malaltia. Seria interessant revisar els avanços des de la revisió de Vellani i col. i identificar estudis i experiències en el nostre entorn sobre l'aplicació de l'enfocament pal·liatiu integrat per a la cura de persones amb demència en l'àmbit de l'atenció primària i comunitària.
Bibliografia
Clevenger CK, Cellar J, Kovaleva M, Medders L, Hepburn K. Integrated Memory Care Clinic: Design, Implementation, and Initial Results. J Am Geriatr Soc. 2018 Dec;66(12):2401-2407. doi: 10.1111/jgs.15528. Epub 2018 Aug 23.
Kristjanson LJ, Toye C, Dawson S. New dimensions in palliative care: a palliative approach to neurodegenerative diseases and final illness in older people. Med J Aust. 2003 Sep 15;179(S6):S41-3. doi: 10.5694/j.1326-5377.2003.tb05578.x.
Vellani S, Puts M, Iaboni A, Degan C, McGilton KS. Integration of a Palliative Approach in the Care of Older Adults with Dementia in Primary Care Settings: A Scoping Review. Can J Aging. 2022 Sep;41(3):404-420. doi: 10.1017/S0714980821000349. Epub 2021 Nov 8.
Montse Vergara Duarte. Infermera resident de Geriatria de 2on any, Unitat Docent Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Pere Coca Alves. Infermer especialista en Geriatria i de Pràctica Avançada en Ferides, Parc Sanitari Sant Joan de Déu.