La microbiota intestinal constitueix un ecosistema que habita en el trànsit intestinal en relació de simbiosi amb l'ésser humà, ajudant a la regulació del metabolisme, modulant el sistema immunitari i nerviós. Es tracta d'un ecosistema estable, però al mateix temps dinàmic a la resposta a estímuls tant endògens com exògens, que poden comportar l'alteració de relació de simbiosi. A part d'aquests estímuls, al llarg de la vida es produeix un canvi en la composició de la microbiota de l'ésser humà desconeixent-se amb exactitud els processos fisiopatològics. Per això, sorgeix interés per conéixer si aquests canvis podrien estar relacionats amb diverses patologies i influir en la funcionalitat i fragilitat del pacient major.
L'objectiu de la revisió sistemàtica de Rashidad NM (2022), publicada en la revista “Ageing Research Reviwes” és analitzar i correlacionar l'evidència vigent sobre la composició diferencial de la microbiota intestinal entre adults majors amb fragilitat i controls sans. Després de l'aplicació dels criteris d'inclusió i exclusió, es van seleccionar un total d'11 estudis internacionals: 10 estudis de casos i controls i un estudi de cohorts. La valoració de la fragilitat en aquests estudis va ser valorada mitjançant l'escala Short Physical Performance Battery (SPBB), Índex de fragilitat de Rockwood, Índex en força d'agafar, Índex de Barthel i escala FIM (mesura d'independència funcional).
Després de l'anàlisi dels resultats, es va objectivar diferència en la composició de la microbiota intestinal, destacant en el grup de persones fràgils la disminució de bacteris productors d'àcids grassos de cadena curta (SCFA), com Firmicutes i Eubacterium. Aquestes són necessàries per al correcte funcionament de les cèl·lules endotelials intestinals per a evitar un augment de la permeabilitat intestinal, reflectida en un increment de la proteïna zonulina. Això permet la translocació bacteriana patògena i el pas de metabòlits en el corrent sanguini, augmentant la concentració de citocines proinflamatòries amb repercussió en la síntesi de proteïnes musculars i creant un microambient inflamatori crònic amb repercussió en el desenvolupament de diverses patologies en l'ésser humà.
D'altra banda, es va estudiar la relació entre la composició de la microbiota intestinal i la reducció de la massa i força muscular. Això podria ser degut a l'augment de la presència de l'espècia Rominococcus, Dialister i a l'augment de l'aminoàcid aspàrtic que altera la funció metabòlica muscular. Igualment, es va objectivar una disminució d'espècies com A. shahii, F. prausnitzii i R. inulinivorans, productores de SCFA, conegudes per la seua propietat antiinflamatòria i productores d'ATP crucials per al recanvi de les proteïnes musculars. També, l'hàbit alimentari és un factor que pot influir en la composició de la microbiota, observant més diversitat en aquelles persones amb ingesta baixa en greixos i alta en fibra.
Per tant, es pot observar la influència de la microbiota intestinal amb la repercussió en la situació funcional del pacient, ja que pareix que el fet d'existir més concentració d'una espècie de bacteris que una altra comporta un estat proinflamatori crònic amb repercussió en el desenvolupament de patologies i major risc de desenvolupar fragilitat en el pacient major. Aquest punt podria ser clau per en un futur desenvolupar mesures basades en microbioma, modificació dietètica o aportacions de suplementació, amb l'objectiu de reestructurar l'ecosistema intestinal, prevenir i millorar el transcurs de les malalties ocasionades. No obstant això, és necessari realitzar més recerca i avaluar les mesures terapèutiques en la pràctica clínica.
Ref: Rashidah NH, Lim SM, Neoh CF, Majeed ABA, Tan MP, Khor HM, et al. Differential gut microbiota and intestinal permeability between frail and healthy older adults: A systematic review. Vol. 82, Ageing Research Reviews. Elsevier Ireland Ltd; 2022.
Aránzazu Palací Amat
Metgessa resident de segon any de Geriatria, Servei de Geriatria de l’Hospital del Mar, Barcelona.