L’aïllament social es tracta de la situació objectiva de presentar manca de contacte amb d’altres persones; a diferència de la solitud, que es tracta d’una sensació subjectiva de falta de sentiment de proximitat o de solitud no desitjada, diferenciant 3 tipus: solitud social, emocional i existencial. És per aquest motiu, que una persona visqui sola no és necessàriament sinònim de solitud. Tot i això, cal tenir en compte que la sensació de solitud és un clar factor de risc de morbiditat i mortalitat amb major predisposició per desenvolupar simptomatologia depressiva, presentar major deteriorament cognitiu, increment d’ingressos a residències i major limitació funcional secundària a patologies concomitants.
L’article de Vespa1 publicat a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health valora quin és l’impacte entre l’experiència subjectiva de la solitud en pacients que viuen amb familiars i la qualitat de vida en els pacients amb multimorbiditat, entenent-la com la presència concomitant de dues o més malalties cròniques.
L’estudi utilitza diferents escales per valorar les característiques de la població, mitjançant el World Health Organization Disability Assessment Schedule (WHODAS 2.0) per valorar el grau d’afectació de les activitats bàsiques de la vida diària, l’estat cognitiu mitjançant el MiniMental State Examination, la qualitat de vida amb Functional Assessment of Cancer Therapy-General (FACT-G), l’estat de solitud a través de la Loneliness Scale de De Jong i les relacions socials amb World Health Organization Quality of Life (WHOQOL)-BREF.
La característiques basals de la població constaven d’una edat de 71.6 ± 5.5 anys i amb predomini del sexe femení (70.8%). El fet de tenir una bona percepció d’un entorn amb un suport social adequat augmenta la qualitat de vida d’aquells pacients amb comorbiditats. D’altra banda, la solitud és un factor de risc per presentar pitjor qualitat de vida en persones independents per les activitats bàsiques de la vida diària i sense deteriorament cognitiu, tot i presentar vincles de convivència. L’estudi conclou que no només l’aïllament social és una dimensió a valorar, sinó que també s’ha de tenir en compte la sensació de sentir-se sol (soledat no desitjada) en aquells pacients tot i que presentin vincles amb familiars o coneguts, ja que pot influir en la salut psíquica i física de la gent gran, amb tot el que implica.
La solitud i l’aïllament social són condicions que malauradament presenten una prevalença cada cop major en els pacients d’edat avançada, agreujades durant la pandèmia de la COVID-19 especialment en aquest grup de població. És per aquest motiu que és imprescindible donar-li la importància que li correspon, degut a l’impacte en els pacients, com s’ha comentat anteriorment.
Existeixen múltiples escales per considerar la solitud no desitjada ja que no existeix una definició clara ni els ítems específics a valorar. L’instrument de mesura de Loneliness Scale De Jong Gierveld , que s’empra a l’estudi descrit, ens podria servir per detectar-la.
D’altra banda, tenint en compte l’impacte de la solitud no desitjada en les patologies físiques i de qualitat de vida, és imprescindible aplicar accions. Hi ha múltiples estudis2 per valorar l’impacte de diferents intervencions però aquests són heterogenis i aplicats en diferents àmbits. És per això que és necessari la realització de més estudis per valorar l’impacte d’intervencions concretes en espais específics.
Per acabar, és essencial remarcar la importància de l’abordatge multidisciplinar dels pacients per detectar de forma precoç estats de solitud que poden passar desaparcebuts, aplicar accions específiques i valorar si aquestes tenen una repercussió positiva en els pacients de forma individualitzada, amb l’objectiu de reduir l’impacte que la solitud no desitjada provoca a les persones.
Bibliografia:
1. Vespa A, Spatuzzi R, Fabbietti P, Di Rosa M, Bonfigli AR, Corsonello A, Gattafoni P, Giulietti MV. Association between Sense of Loneliness and Quality of Life in Older Adults with Multimorbidity. Int J Environ Res Public Health. 2023,1;20(3):2615.
2. Hoang P, King JA, Moore S, et al. Interventions Associated With Reduced Loneliness and Social Isolation in Older Adults: A Systematic Review and Meta-analysis. JAMA Netw Open. 2022;5(10):e2236676.
Enric Prats Bacardit
Metge resident de segon any de Geriatria, Hospital del Mar, Barcelona
Maria Pi-Figueras Valls
Metgessa adjunta de Geriatria, Hospital del Mar, Barcelona