Les caigudes son una de les síndromes geriàtriques més prevalent i amb major comorbiditat associada en ancians (prevalença del 30% en els majors de 65 anys). Comporten efectes negatius sobre la vida del pacient en termes de discapacitat, hospitalització, institucionalització i inclús mortalitat, suposant un 1% dels costos globals de la sanitat.
La Guia Mundial de Prevenció i Maneig de Caigudes és el primer document de consens internacional per a l’abordatge de les caigudes, amb l’objectiu de promoure un envelliment saludable i disminuir l’impacte de les caigudes en ancians.
Basant-se en les recomanacions de major evidència, destaca la importància de realitzar un screening rutinari a tots els nostres pacients, donat que s’ha demostrat que aquests no las reportaran espontàniament. L’eina proposada és la realització de les tres preguntes clau (3KQ): “Has caigut en el darrer any?”, “et sents inestable quan t’aixeques o camines?”, “et preocupa caure?”. Amb una única resposta afirmativa ja es recomana estratificar el risc segons criteris de gravetat i la avaluació de la marxa i l’equilibri.
Igualment important serà valorar els components que han demostrat incrementar les possibilitats de caiguda, com una prescripció farmacològica inadequada (START-STOPP), factors cardiovasculars, deteriorament cognitiu, deprivació sensorial, incontinència urinària, maneig del dolor y factors extrínsecs referents al domicili i el seu entorn.
Aquesta valoració dividirà a la població en tres estrats amb intenció d’adequar les intervencions:
- Baix risc: educació en prevenció de caigudes i activitat física d’intensitat intermitja o vigorosa, considerant que caminar no disminueix el risc.
- Risc intermig: exercicis supervisats per millorar equilibri, marxa i resistència, per mantenir la funcionalitat en les activitats bàsiques de la vida diària.
- Alt risc: abordatge multidisciplinar, exercici individualitzat i inclusió de cuidadors i preferències en la planificació.
Es recomana amb grau d’evidència 1A que l’activitat s’ha de realitzar com a mínim 3 cops per setmana durant 12 setmanes amb intensitat creixent per obtenir milloria significativa.
No és necessari estratificar als pacients institucionalitzats, donat que aquesta condició per se constitueix un indicador d’alt risc, independentment de la resta de factors.
OPINIÓ:
Les caigudes en població geriàtrica son un problema freqüent, amb gran comorbiditat associada i que en moltes ocasions passa inadvertit pel personal sanitari. En aquesta guia es proposa per primer cop una forma estandarditzada d’estudi i maneig d’aquesta síndrome geriàtrica. Considerem que el principal seu avantatge és la possibilitat de disminuir el risc mitjançant una sèrie d'intervencions senzilles que poden portar-se a terme per personal sanitari entrenat, sense necessitat de recursos o tècniques complexes. Per aquest motiu, el seu ús sistemàtic pot ajudar a incrementar la detecció de risc i, conseqüentment, disminuir la prevalença.
Referència: Montero-Odasso, M., van der Velde, N., Martin, F. C., Petrovic, M., Tan, M. P., Ryg, J., ... & Masud, T. (2022). World guidelines for falls prevention and management for older adults: a global initiative. Age and ageing, 51(9), afac205.
Anna María Puig, Guido Bertea, y Andrea B. Inturias.
Residents de Segon i Tercer any del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona)