Les infeccions causades per bacteris resistents a antibiòtics s'han associat a una major morbiditat, mortalitat i a un major cost sanitari. La incidència d'aquesta mena d'infeccions està en augment. A Europa es considera que 33.000 persones moren cada any per infeccions resistents als antibiòtics. En 2019 l'OMS va declarar que la resistència als antibiòtics és una de les deu principals amenaces de la salut pública a les quals s'enfronta la humanitat.
Són molts els factors que contribueixen per a la selecció de resistències bacterianes, com l'ús i abús d'antibiòtics en la medicina, en veterinària, en la indústria alimentària i també la contaminació i la pol·lució ambiental.
L'article que comentarem a continuació publicat al gener de 2022 a l’European Journal of Internal Medicine realitza una revisió de les possibles estratègies per a optimitzar l'ús d'antibiòtics en la pràctica clínica diària per a reduir el risc de selecció de resistències.
Estudis recents mostren que l'ús d'antibiòtics a nivell global està en augment, fins i tot l'ús dels denominats antibiòtics d'últim recurs (glicilciclines, oxazolidinones, carbapenémics, polimixines). S'estima que fins a un 50% de tots els antibiòtics prescrits en humans poden no ser necessaris.Es va observar que entre les principals causes de prescripció inadequada estan l'incompliment de les recomanacions de les guies clíniques, falta d'indicació d'antibioteràpia, durada excessiva dels cicles antibiòtics, dosi incorrecta i el retard en la conversió de la via intravenosa a la via oral.
En base a aquestes observacions, els autors de l'article analitzen diverses estratègies per a optimitzar l'ús d'antibiòtics i així controlar la disseminació de bacteris resistents.Les possibles mesures inclouen la implementació de proves de detecció microbiològica més ràpides i la utilització de biomarcadors com la Proteïna C reactiva i la procalcitonina que permetin diferenciar en fases inicials entre processos inflamatoris, bacterians i virals. A més a més, a l'hora de triar un tractament és necessari seleccionar l'antibiòtic amb el menor potencial d'inducció de resistències, considerar les característiques farmacodinámiques i cinètiques, administrar la dosi correcta per la via més adequada i complir amb cicles antibiòtics més curts que les pautes tradicionals basats en l'evidència actual. També és important promoure un ambient laboral que permeti prendre decisions clíniques ponderades, ja que s'ha observat que la decisió de prescriure un antibiòtic pot variar segons el moment del dia i la pressió assistencial.
Comentari:
L'ús inadequat d'antibiòtics és un problema molt freqüent i multicausal. Els pacients geriàtrics solen tenir un alt risc d'adquisició d'infeccions per les seves malalties de base i per les manipulacions als quals són sotmesos. A vegades, estan ingressats en centres d'Atenció Intermèdia on hi ha menor ràtio de personal mèdic i no es disposen d'algunes eines diagnòstiques. La falta de capacitat de diagnòstic també pot conduir a la prescripció antimicrobiana subòptima. És necessari continuar fomentant actuacions amb la finalitat de disminuir la disseminació dels bacteris resistents a antibiòtics, sobretot en entorns d'alta prescripció d'antimicrobians, com poden ser molts dels dispositius d'atenció a pacients geriàtrics. Resulta imprescindible i inajornable, la implantació d'intervencions per a millorar la prescripció d'antimicrobians, com la implementació d'equips PROA arreu.
Referència: Bassetti, S., Tschudin-Sutter, S., Egli, A., & Osthoff, M. (2022). Optimizing antibiotic therapies to reduce the risk of bacterial resistance. European Journal of Internal Medicine.
Mariana de Abreu
Resident de 4art any,
Hospital de la Santa Creu, Jesús-Tortosa