La pandèmia de COVID-19 ha infectat a més de 215 milions de persones arreu del món i causat 4,5 milions de morts. Les fortes onades han col·locat als treballadors de la salut (TdS) en una posició d’especial vulnerabilitat, tant pel major risc d’infecció com per l’alta càrrega laboral, presentant un major risc de patir problemes de salut mental.
A continuació es mostra una metaanàlisi publicada el 2022 a Cambridge University Press en representació de la European Psychiatric Associtation, on es sintetitza l’evidència científica disponible sobre l’estat de salut mental dels treballadors sanitaris durant la pandèmia de COVID-19 en diferents dominis, incloent la depressió, ansietat, insomni, estrès, símptomes post-traumàtics i esgotament.
La revisió sistemàtica va comptar amb 239 estudis. Van ser inclosos un total de 271,319 TdS de 50 països, distribuïts en els cinc continents, amb una edat compresa entre 21 i 55,13 anys ± 8,33, amb 66,99% dones. Es va objectivar que un 33% presentava simptomatologia depressiva, essent la prevalença reportada per la població general durant la pandèmia, d’entre el 20,9% i 27,8%. Un 42% va presentar ansietat davant un 27,3% detectat a la població general. Respecte l’insomni, es va observar una prevalença del 42%, superior al 18- 31% de la població general en el mateix període. En referència a l’estrès agut, es va obtenir una prevalença del 40%, similar als reportats prèviament; tanmateix, la prevalença de l’estrès posttraumàtic va ser del 32%, més del doble respecte del 15% reportat prèviament. Aquesta diferència probablement s’explica pel fet que els símptomes de l’estrès posttraumàtic triguen en aparèixer, motiu pel qual la prevalença augmenta a mesura que passen els mesos. Finalment, la prevalença de l’esgotament va ser del 37%, similar a les dades informades per un estudi anterior.
Comentari: L’article evidencia, a gran escala i a nivell global, l’augment de la prevalença de símptomes en l’esfera mental en els TdS de tots els sectors durant la pandèmia, respecte a la població general. Aquest fet és degut a l’exposició davant la infecció, l’adaptació dels seus llocs de treball habituals, la càrrega assistencial i les condicions laborals durant la pandèmia. A més, els professionals en formació han vist relegat el seu procés formatiu per tal de suplir les deficiències del sistema, tenint conseqüències negatives en l’exercici de la seva professió en el futur.
Es per això, que amb aquest article volem sensibilitzar i donar visibilitat a un problema que ja existia abans de la pandèmia i que ha augmentat des del seu inici, podent comportar conseqüències pel nostre sistema de salut i la dels pacients. És imperatiu que les institucions en prenguin consciència i es treballi de manera bidireccional per tal de buscar solucions, evitant així que aquesta situació es cronifiqui. Proporcionar als TdS eines i estratègies de prevenció i afrontament, juntament amb millorar les seves condicions laborals i de càrrega assistencial, podria ser una primera aproximació cap a una bona salut mental, per tal de donar als nostres pacients l’atenció de qualitat que mereixen.
Referència: Aymerich C, Pedruzo B, Pérez JL, Laborda M, Herrero J, Blanco J, Mancebo G, Andrés L, Estévez O, Fernandez M, Salazar de Pablo G, Catalan A, GonzálezTorres MÁ (2022). COVID-19 pandemic effects on health worker’s mental health: Systematic review and meta-analysis. European Psychiatry, 65(1), e10, 1–8. https://doi.org/10.1192/j.eurpsy.2022.1
Cecilia Covarrubias Musso, Paula Jurado Marín.
Residents de 4art any de Geriatria del Parc de Salut Mar. Barcelona.