En els últims anys la introducció de les noves tecnologies en l'atenció sanitària ha agafat més força que mai. Ens estem habituant a treballar amb aplicacions mòbils de salut, intel·ligència artificial, realitat virtual, etc. Doncs s'ha demostrat que aquestes ajuden a agilitzar processos i en moltes ocasions inclús proveeixen millor qualitat, seguretat i eficiència. Aquest nou escenari ha permès millorar l'accessibilitat en llocs remots, ha permès mantenir persones a casa més temps, i sobretot, ha permès millorar la comunicació. Aprofitem per recordar l'oportunitat que ens van brindar (i per desgràcia encara vigent) les videotrucades durant la pandèmia COVID-19.
El món digital ha creat un nou paradigma que ens ofereix grans oportunitats, però també ens porta algun què altre repte. La tecnologia ens apropa, així i tot, requereix noves competències, estratègia i acompanyament, ja que si no pot arribar a provocar l'efecte contrari. Sobretot en moments especialment complexes on la paraula o el contacte físic es fan indispensables. Parlem de situacions de proximitat, intimitat i empatia. Moments d'un abordatge molt humà. Un escenari molt habitual i recurrent en el procés de cura infermera.
L'article d'aquesta setmana pretén precisament revisar bibliografia, en format "Scoping Review", per tal de conèixer com hem introduït la tecnologia en aquests processos de cures tan íntims i personals, les infermeres. Parlem especialment de les cures pal·liatives, no obstant també inclouríem molts altres moments com l'acompanyament en les males notícies, treballant el dol, durant la identificació i abordatge de la sobrecàrrega per la cura d'un familiar depenent, etc.
Per a tal fi, i utilitzant el marc metodològic d'Arksey and O'Malley (2005) i l'actualització de Levac et al. (2010) per l'elaboració de Scoping Reviews, es van incloure i analitzar 28 articles publicats entre el 2004 i el 2020.
A partir d'una anàlisi de la narrativa, la informació obtinguda es va organitzar en tres punts: 1) evolució de l'ús de la tecnologia en aquests escenaris que els autors denominen atenció compassiva, 2) tipus de tecnologies emprades en aquests processos i 3) estratègies i intervencions per millorar la formació i adquisició de competències en salut digital per aquests escenaris. Tanmateix, i seguint l'ordre d'aquests punts, es va concloure que 1) pràcticament no es troben estudis que avaluïn l'ús específic de tecnologia en aquest context. 2) Els pocs estudis que es van poder incloure, bàsicament se centrava en tecnologies relacionades amb la història clínica electrònica o similars. 3) La revisió, guiada per la falta d'experiències, destaca la necessitat de desenvolupar accions formatives en aspectes de comunicació efectiva i afectiva virtual a les infermeres, més que en aspectes relacionats en el procés tecnològic. Així com iniciar aquest desplegament formatiu des de les universitats.
És urgent, definir les competències específiques i els estàndards que guiïn la pràctica infermera en aquest context. Tenir cura és molt més que activitats, tècniques i aplicar protocols. És valorar situacions complexes, acompanyar, guiar i a vegades simplement estar. La infermera del segle XXI ha de desplegar les competències necessàries per afrontar els nous reptes socials i sanitaris. Estic convençuda que un nou paradigma tecnològic ens pot portar grans beneficis també en aquest sentit. Però la falta d'evidència posa de manifest la necessitat de vincular l'evidència amb la cura més propera, també dins el món digital!
La COVID-19 ha fet trontollar el sistema i la urgència ha deixat aspectes importants descoberts. Com infermeres hem de continuar investigant, demostrant i proporcionant eines validades que guiïn la nostra raó de ser, tenir cura de persones i comunitats en el sentit més ampli del concepte.
Referència
Ali S, Kleib M, Paul P, Petrovskaya O, Kennedy M. Compassionate nursing care and the use of digital health technologies: A scoping review [published online ahead of print, 2021 Dec 18]. Int J Nurs Stud. 2021;127:104161. doi:10.1016/j.ijnurstu.2021.104161
Ester Risco
Parc Taulí, Hospital Universitari