La manca d’una correcta higiene oral està relacionada amb dificultats per parlar, mastegar i empassar; i problemes de malnutrició, deshidratació o infeccions entre d’altres, especialment en la gent gran. Tot i això, la higiene oral dels pacients ingressats en residencies no sempre és l’adequada ni tan sols la recomanable.
A Holanda s’han realitzat programes específics amb l’objectiu de millorar la higiene oral en centres de gent gran. Els resultats però, no han estat els esperats. L’estudi que presento te com a objectiu explorar les actituds, les percepcions, les barreres, els elements facilitadors i l’acompliment real en la cura de la salut dental del personal d’infermeria que treballa a les residències.
Es tracta d’un estudi mixte on la recollida de dades quantitatives s’ha realitzat a través d’un qüestionari, i la qualitativa mitjançant la realització de grups focals. La població d’estudi ha estat el personal d’infermeria i els responsables de 24 residències holandeses.
Com a barreres més importants l’estudi n’extreu de relacionades amb el pacient, com la falta de costum a l’hora de fer-se la higiene oral o la presència de deteriorament cognitiu; de relacionades amb el personal d’infermeria, com la falta de temps, la percepció que la higiene oral és un “servei extra” i no una AVD, o la manca de material, sobretot per a la cura i neteja de les pròtesis dentals; i de relacionades amb les pròpies institucions, com la manca de formació del personal tot i estar inclosa als programes abans mencionats o la no provisió del material necessari.
Dels elements facilitadors que l’estudi identifica vull destacar el de la inclusió de personal expert en higiene dental a les residències. Els autors conclouen que quan l’higienista acut regularment a les residències la cura de la boca es transforma en quelcom proactiu, ajuda al personal d’infermeria a dur a terme un pla d’higiene oral individualitzat i evita trasllats de pacients a clíniques odontològiques.
Per a finalitzar i com a conclusions, per a millorar la higiene oral dels residents els autors recomanen:
1. la valoració i discussió de les barreres esmentades
2. l’educació sobre malalties bucals tant de residents com treballadors
3. l’avaluació del estat bucal dels residents
4. la inclusió de la cura oral com a part de les AVDs
5. la realització d’exercicis pràctics per a realitzar la cura de la boca correctament amb materials i productes adaptats a les diferents situacions dels residents
6. i la col·laboració i implicació del personal expert en les residències.
Tot i les limitacions de l’estudi com ara que està dissenyat per a un país i una població molt concretes, els seus resultats poden ser punt de partida per l’estudi i la millora de la qualitat de la cura de les persones grans també al nostre entorn.
Referència: Weening-Verbree, L. F., Schuller, D., Cheung, S. L., Zuidema, P., Schans, P., & Hobbelen, D. (2021). Barriers and facilitators of oral health care experienced by nursing home staff. Geriatric nursing (New York, N.Y.), 42(4), 799–805.
Ana Rodríguez Marcos
Infermera especialista en Geriatria.
Centre Fòrum Parc de Salut Mar Barcelona.