Diferències en les característiques clíniques, gestió hospitalària i resultats dels pacients amb fractures de maluc en funció del seu lloc de residència previ a la fractura: cohort del Registre nacional de fractures de maluc (RNFC). (1)
En relació amb la darrera pandèmia s’ha posat de manifest el perfil més mèdic i menys social del del pacient institucionalitzat a les nostres residencies geriátriques, i com això ha suposat un elevat preu en la seva evolució clínica. En aquesta línea el Dr. Amblàs i col al 2020 (2), ens van indicar com el pacient a residència geriàtrica catalana vs viu el que a la comunitat, presenta una mortalitat anual més alta (20,46% vs. 3,13%), un major nombre de malalties cròniques (especialment demència: 46,47% vs. 4,58%), major multimorbiditat (15,2% 4,2%), ingressos anuals a centres d’aguts (47,6% vs. 27,7) i polifarmàcia (11,7 vs. 8,0).
En aquesta mateixa línea a l’octubre d’ aquest any, la Dra. Ríos‑Germán i resta d’autors participants del RNFC (1) , han estudiat les diferències en les característiques clíniques, de gestió i resultats dels pacients amb fractures de maluc en funció del seu lloc de residencia previ a la fractura. El RNFC es va crear al juliol del 2016 i al desembre del 2018 participem 75 hospitals públics. Está liderat per Geriatria en a base de dades nacionals.
Els objectius d’aquest estudi són comparar dos grups d’adults majors de 75 anys que pateixen una fractura de maluc: aquells que provenen d'una residència geriàtrica, i aquells que vivien a la comunitat, pel que fa als següents aspectes:
(1) Prèviament a la fractura: Funcionalitat i comorbilitats associades.
(2) Ingrés Hospitalari: Gestió sanitària i quirúrgica, així com de l’atenció rehabilitadora i de la mortalitat hospitalària.
(3) Al mes de l’alta hospitalària: mortalitat i funcionalitat posterior.
Resultats De 18.262 pacients, 4.422 (24,2%) vivien en centres residencials de gent gran. Els residents de les residències eren més grans (mitjana) edat: ( 89 vs. 86 anys), pitjor mobilitat prèvia (incapacitat per caminar de manera independent: 20,8% vs. 9,4%) i presentaven deteriorament cognitiu més avançat (SPMSQ de Pfeiffer> 3, 75,3% vs. 34,8%).
Tenien més probabilitats de rebre un tractament conservador en lloc de cirurgia electiva (5,4% vs. 2,0%) i menys probablement es mobilitzaran en les primeres 24h de la cirurgia (58,2% vs. 63,0%). A l’alta, van rebre menys suplementació de vitamina D (68,5% vs. 72,4%), menys fàrmacs per a la prevenció secundària de l’osteoporòsis (29,3% vs. 44,3%), i amb menys freqüència van ser derivats a les unitats de rehabilitació geriàtrica (5,4% contra el 27,5%).
Un mes després de la fractura, el 45% dels residents de residències en comparació amb el 28% dels habitants de la comunitat presentaven una forta davallada de la marxa. I una mortalitat superior al mes de la fractura (10,6% vs. 6,8%).
Conclusió Els pacients amb fractura de maluc provinents de residències de gent gran són més vulnerables que els seus companys/-es que viuen en la comunitat, i es gestionen de manera diferent, tant durant l’hospitalització com a l’alta. El descens de la marxa és desproporcionadament superior entre aquests ingressats a residències.
Reflexions:
Tenint en compte el benefici demostrat de la rehabilitació geriàtrica i tenint en compte que els recursos sanitaris són limitats, seria necessari analitzar i desenvolupar un arbre de decisions sobre quins pacients han d’ingressar a les unitats de ortogeriatria, destacant la importància de criteris en relació amb una valoració geriátrica integral de l’estat funcional i mental previ, així com les seves preferències personals o familiars, sobre el seu lloc de residència pre-fractura.
Es necessiten nous estudis per avaluar si un protocol comú emfatitzant en les característiques de cada grup pot reduir les diferències entre ambos grups.
Referències
(1) Ríos-Germán, P. P., Gutierrez-Misis, A., Queipo, R., Ojeda-Thies, C., Sáez-López, P., Alarcón, T., ... & González-Montalvo, J. I. (2021). Differences in the baseline characteristics, management and outcomes of patients with hip fractures depending on their pre-fracture place of residence: the Spanish National Hip Fracture Registry (RNFC) cohort. European geriatric medicine, 1-9.
(2) Amblàs-Novellas, J., Santaeugènia, S. J., Vela, E., Clèries, M., & Contel, J. C. (2020). What lies beneath: A retrospective, population-based cohort study investigating clinical and resource-use characteristics of institutionalized older people in Catalonia. BMC geriatrics, 20, 1-8.
Dr. Josep M. Cancio Trujillo
Servei de Geriatria i Cures Pal.liatives.
BSA. Centre Sociosanitari El Carme. Badalona.