És possible un bon balanç entre els riscos associats a les malalties i els riscos associats els fàrmacs?

Geribloc
22/09/2021

L’ús d’antispicòtics i d’inhibidors de l’acetilcolinesterasa (IACE) s’ha associat a l’increment de la incidència de caigudes i la presència de fractures en els pacients amb trastorns cognitius greus, però també és cert que el grup de pacient que sovint reben aquest fàrmacs tenen deteriorament cognitiu i/o la presència de símptomes neuropsiquiàtrics  fet que per si mateix fa que tinguin un major risc de caigudes i fractures.

Què pesa més els efectes secundaris d’aquests fàrmacs o bé la presència de ja un risc associat a la seva malaltia de base? Doncs aquesta és la pregunta que es fa l’article presentat aquest estiu a la revista BMJ.

L’article avalua el risc associat de caigudes en els pacients que prenen IACE o antipsicòtics. És un estudi portat a terme a Taiwan. Els participants són 15278 adults >65 anys, que se’ls prescriu un antipsicòtic i/o un IACE entre els anys 2006-2017 i que presenten almenys una caiguda/fractura durant aquest període. S’avalua el risc de presentar l’esdeveniment en en diferents moments, 14 dies abans d’iniciar el tractament, durant el seu ús (ja sigui simple o combinat) i quan no porten tractament. 

La incidència de caiguda/fractura és de 8,30 (IC 95% 8,14-8,46) quan no prenen tractament, aquesta incidència augment fins a 52,35 (48,46-56,47) els 14 dies previs a l’inici del tractament, 10,55 (9,98-11,14) quan prenen ambdós fàrmacs, 10,34 (9,80-10,89)  per l’ús d’antipsicòtics i 9,41 (8,98-9,86) quan es troben en tractament amb IACE.

Crida especialment l’atenció aquest increment de la incidència de caigudes prèvia a l ‘inici del tractament. Es per això que cal tenir en compte que en aquest grup de població hi ha múltiples factors a part dels farmacològics que podrien afectar la incidència de caigudes/fractures.

Aquest article ens permet donar una millor visió d’aquests psicofàrmacs i ens fa reflexionar en el fet que sovint els utilitzem en una població molt complexa que ja per la seva situació presenten risc de complicacions.

Per aquest motiu és de vital importància valorar bé quan cal iniciar un fàrmac antipsicòtic/IACE i no posposar-ne el seu ús, però al mateix temps també cal ser meticulós i retirar-lo quan ja no estigui indicat.

 

Referència: Wang GH, Man KKC, Chang WH, Liao TC, Lai EC. Use of antipsychotic drugs and cholinesterase inhibitors and risk of falls and fractures: self-controlled case series. BMJ. 2021 Sep 9;374:n1925. doi: 10.1136/bmj.n1925. PMID: 34503972.

 

Mariona Espaulella

Geriatra

Consorci Hospitalari de Vic