Les persones grans han estat les més afectades per la pandèmia de la COVID-19, en especial aquelles que es trobaven institucionalitzades. Aquestes no només han sofert la gravetat de l’inici de la pandèmia, sinó que actualment segueixen patint les conseqüències derivades de l’aïllament per les restriccions per evitar contagis.
En aquest sentit, avui voldria parlar d’un article recentment publicat a la revista “Journal of Aging and Health”, que és una revisió de la literatura, prèvia a l’època de la pandèmia, per trobar factors de risc que contribueixen a l’aïllament social.
Aquests factors s’agrupen en tres tipus:
- Factors individuals, intrínsecs al resident, com per exemple, dèficits sensorials, deteriorament cognitiu, dependència física, etc., així com la dificultat derivada en la forma de relacionar-se amb altres residents o, fins i tot, amb el personal sanitari de la residència.
- Factors dependents del sistema: la localització geogràfica del centre, molt sovint allunyat de la família i amics, redueix les possibilitats de interacció amb aquets; la manca de personal que dificulta les relacions amb els residents; la pèrdua de contacte amb “el món exterior” i la falta d’autonomia.
- Per últim, factors estructurals: les característiques dels centres residencials, la falta de zones comuns, d’activitats que permetin relacionar-se entre ells i la heterogeneïcitat dels residents que en alguns casos podria dificultar les relacions entre ells.
A la discussió i conclusions, pretenen fer-nos reflexionar sobre la falta d’evidència científica sobre aquestes qüestions, donat que en general la literatura ha estat més focalitzada en l’aïllament social de persones grans que viuen a la comunitat, i existeix poca evidència en aquelles persones grans institucionalitzades. Així mateix, també es valora la importància de trobar mecanismes per poder detectar aquelles persones amb major susceptibilitat de patir aquestes dificultats i poder establir estratègies que ajudin a prevenir les seves conseqüències.
Ara que sembla que el virus comença a estar poc a poc més controlat, hauríem de reflexionar i valorar tot el dany col·lateral que ha produït l’aïllament absolut a les persones grans, i començar a buscar estratègies per resoldre aquest problema tan greu i amb tantes implicacions a nivell físic i emocional.
Referència: Boamah, S. A., Weldrick, R., Lee, T. S. J., & Taylor, N. (2021). Social Isolation Among Older Adults in Long-Term Care: A Scoping Review. Journal of Aging and Health, 08982643211004174.
Isa Arnau
Geriatra, Parc Salut Mar