La gent gran s'ha consolidat com un dels majors reptes per fer front al canvi demogràfic, sent la seva atenció una prioritat clau per als governs i les institucions sanitàries.
L'envelliment de la població i les seves conseqüències han fet que els sistemes d'atenció s'hagin d'adaptar i reinventar innovant en nous models per oferir una atenció rendible i de qualitat.
Com a solució a aquests fets s'estableix que l'atenció centrada en la persona (ACP)és el punt de partida i l'enfocament per aconseguir els objectius d'atenció de la persona a seguir en l'etapa d'envelliment, tot i que com a contrapunt no hi ha consens entre els diferents països per prestar aquesta atenció, sense acord sobre la definició. Per exemple: als Estats Units el concepte de ACP s'entén com a atenció mèdica, al Regne Unit el mateix concepte d’ACP està orientat a l'observació del pacient com a ésser humà en la seva tridimensionalitat (biopsicosocial) i en altres països s'interpreta com una associació amb la persona.
L’ACP és un concepte que implica la trobada entre la multidimensionalitat, les necessitats i preferències dels pacients més grans i el reconeixement de cuidadors i familiars tenint en compte aquelles necessitats, objectius i habilitats de cada individu.
L'ACP es centra íntegrament en decisions compartides com una millor comunicació entre els professionals de la salut, que reflecteix els principis de filosofia i ètica, i posa èmfasi en les dimensions de les polítiques d'atenció a la gent gran i les directrius nacionals per promoure la salut en la vellesa.
L'article que presentem avui pretén explorar el contingut i els components essencials de l’ACP implementat en entorns fora de l'hospital per a majors de 65 anys a través d'una revisió sistemàtica que es va dur a terme i informar d'acord amb els elements de l'informe i la metaanàlisi per a les revisions sistemàtiques de PRISMA.
Incloem 63 articles originals i revisats per parells de 1772 consultats segons intervenció i/o implementació d'intervencions o altres relacionades amb l’ACP excloent protocols, directrius clíniques i avaluació d'instruments.
La síntesi final va revelar quatre temes interrelacionats que van ser crucials per implementar l'atenció centrada en la persona, com l'observació del pacient en el seu conjunt, la cocreació amb el pacient i la família involucrant-los en el procés de creació d'un pla de salut personal individualitzat, la realització de l'atenció al pacient a través del treball en equip multidisciplinari i l'estreta col·laboració amb el pacient i les seves famílies construint un objectiu comú i posant la persona al centre.
Si haguéssim de referir-nos a l’ACP des del nostre punt de vista podríem esmentar-la com la individualitat on el pacient pot decidir per si mateix quina és la seva millor opció de tractament i atenció sent aquest l'únic director de la seva malaltia utilitzant els professionals sanitaris com a instruments individualitzats per arribar a prendre la decisió més correcta per a ell i el seu context.
Segons Medina (1999) la bona decisió per a la persona és aquella que, a més de ser tècnicament correcta, ha d'encaixar en la visió particular que això té sobre el que és correcte i amb la forma en què decideix viure la seva vida.
Verònica Posa.
Infermera Hospital Atenció Intermedia Parc Sanitari Pere Virgili