Crec que podríem coincidir que amb el pas del temps, i per desgràcia, la semiologia mèdica ha perdut força respecte el pes de les exploracions complementàries a l’hora de realitzar els diagnòstics clínics. Els grans clínics són una espècie en extinció, amb les seves grans exploracions sistemàtiques, que ens porten als diagnòstics. I segurament estareu d’acord que cada cop necessitem més d’altres exploracions per a validar les nostres sospites diagnòstiques. Podríem dir que hem perdut la confiança en nosaltres mateixos per a depositar-la en les exploracions complementàries. Massa sovint de forma innecessària, i habitualment suposant una càrrega per al pacient i per al sistema sanitari.
En els últims 10 anys, s’ha anat generalitzant en moltes especialitats el concepte POCUS (Point Of Care UltraSound), que podríem traduir com a Ecografia al peu del llit. Aquesta ve a completar els quatre pilars de l’exploració física que coneixem des del temps d’Hipòcrates: Inspecció, palpació, percussió i auscultació.
En l’àmbit de la Geriatria, un dels grups de recerca que més destaca en el camp de la ecografia clínica, és el Societat Italiana de Geriatria (Gruppo di Ricerca Ecografia Toracica nell’Anziano – GRETA). El passat més de desembre publicaven a la revista de la societat americana de geriatria (JAGS), un interessant article on comparaven l’eficàcia de la ecografia pulmonar respecte a la radiografia simple de tòrax per al diagnòstic de les pneumònia de pacients grans que ingressaven en una Unitat de Geriatria d’Aguts (UGA). A l’ingrés, en les primeres 12 hores se’ls hi feia una Ecografia Pulmonar (EP) per veure si concordava amb la imatge radiològica de la Radiografia Tòrax ( RxT) que se’ls hi havia fet al servei d’urgències. Les RxT eren informades per dos radiòlegs independents que no coneixien dades del cas. En cas que la imatge radiològica i ecogràfica fossin discordants, es realitzava una TAC toràcica com a prova de referència o “Gold Standard”.
Per a tal de fer l’anàlisi de sensibilitat, els pacients foren classificats mitjançant l’escala de fragilitat: Multidimensional Prognostic Index (MPI). El grup de baix risc no mostrà diferències estadísticament significatives, però el de moderat i alt risc si. Sempre a favor de la ecografia pulmonar respecte a la RxT. I els autors no només es queden aquí, sinó que afegint la sensibilitat de la ecografia pulmonar als paràmetres analítics i clínics com: PCR ultrasensible, el quocient PaO2/FiO2, i Nt-ProBNP, construeixen una escala (anomenada PLUS) per identificar la probabilitat que aquella imatge que veiem a la ecografia pulmonar es concordi amb una pneumònia. La sensibilitat de les corbes ROC foren: Escala PLUS (0.92) versus Ecografia pulmonar (0.86) versus Radiografia simple de tòrax (0.67).
M’ha agradat aquest article, com a exemple del valor que ens pot aportar la ecografia clínica en l’àmbit de la geriatria. Personalment crec que aquest cinquè pilar de l’exploració física, ha arribat per a quedar-se, i és una necessitat a la nostra especialitat. Ens pot aportar un gran valor afegit en diferents nivells assistencials (atenció intermèdia, domiciliaria, centres residencials...) on no es disposen de les exploracions complementàries dels grans hospitals. Ajudant-nos en la nostra pràctica clínica amb un ventall molt ampli de possibilitats.
Moltes especialitats mèdiques ja han incorporat la ecografia al peu de llit, i la nostra especialitat no es pot quedar enrere en aquesta qüestió. A més, pot fer encara més atractiva la nostra especialitat. Per tant, és hora que incorporem el cinquè pilar de l’exploració física: l’insonització.
BENVINGUTS A LA CINQUENA DIMENSIÓ!
Enllaç a l’article: Pneumonia Lung Ultrasound Score (PLUS): A New Tool for Detecting Pneumonia in the Oldest Patients - PubMed (nih.gov)
Dani Colprim
@dani_colprim
Geriatre, Hospital de la Santa Creu, Jesús-Tortosa