COVID19 i delirium és una relació ja coneguda, on disposem d’una evidencia científica sòlida que demostra com persones infectades per COVID19 presenten un major risc de desenvolupar delirium. Paola Rebora et al publiquen a la revista Journal of the American Geriatric Society l’article: “Delirium in Patients with SARS-CoV-2 Infection: A Multicenter Study”, un estudi multicèntric per conèixer la prevalença de delirium en pacients ingressats per COVID19, identificar-ne els factors de risc i la mortalitat associada. En aquest estudi de cohorts observacional s’han recollit dades d’un total de 516 pacients (edat mitjana 78 anys) ingressats per infecció per COVID19 en 4 hospitals d’aguts d’Itàlia, des de febrer a maig de 2020. Un total de 73 pacients (14%) van presentar delírium a l’ingrés (detectat mitjançant el test 4AT), dels quals més de la meitat van morir durant l’ingrés (n=43, 58.9%). En comparació amb el grup de pacients sense delírium, on van morir 148 pacients (33.4%), la mortalitat dels pacients amb delirium va ser significativament major (p<0.001), presentant els pacients amb delírium el doble de risc de morir durant l’ingrés hospitalari (anàlisis multivariable de COX). Els factors de risc per presentar delírium, en l’anàlisi multivariat, van ser la presència de demència, la comorbiditat i la visualització d’infiltrats a la radiografia de tòrax. Entre les limitacions més importants hi ha la dificultat dels professionals per recollir dades i també per aplicar mesures no farmacològiques durant mesos extremadament durs de la pandèmia. També destaca la baixa prevalença de delirium (5%) en uns dels centres, on només es diagnosticava segons impressió clínica del facultatiu. Al realitzar un anàlisi sense aquest últim centre, la prevalença de delirium augmenta fins al 25%.
A rel d’aquests resultats, els autors recomanen fer un screening de delirium a tots els pacients que ingressen amb COVID19, amb especial atenció a aquelles persones amb demència o comorbiditats. I en cas de diagnosticar delirium, iniciar immediatament tractament de factors precipitants, mesures no farmacològiques i/o començar a plantejar abordatge de final de vida amb la família.
La pandèmia ha dificultat molt la aplicació de mesures no farmacològiques per al maneig de delirium, però s’ha de continuar detectant, tractant i buscar mantenir les màximes mesures no farmacològiques de maneig de delírium, sobretot davant una patologia que s’ha demostrat, augmenta el risc de delirium.
Referència: Delirium in Patients with SARS-CoV-2 Infection: A Multicenter Study. Paola Rebora et al. J Am Geriatr Soc. 2021 Feb;69(2):293-299. doi: 10.1111/jgs.16969. Epub 2020 Dec 8. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33411332/
Neus Gual
Geriatra
Parc Sanitari Pere Virgili