Cuidar durant un període de temps prolongat d’una persona depenent, pot generar nivells d’estrès elevats i difícils de gestionar. Cuidar implica modificar estils de vida i això sovint comporta patir soledat i esgotament, veient-se compromès l’estat físic i mental.
Cada vegada disposem de més recursos de suport per afrontar els problemes de salut de la nostra població. Des de plans personalitzats sobre estils de vida, rutines d’exercicis o solucions tecnològiques que et permeten fer el seguiment de la persona des del seu domicili. El que es fa difícil és aconseguir tot això en un sol recurs i adaptar-ho a les necessitats de cadascú. És per això, que Ferré-Bergedá et al., amb aquest estudi, han assumit el repte i comparteixen com ho han fet.
Els mateixos autors, en un estudi anterior, expliquen el disseny i avaluació d’una APP dirigida a millorar l’estat de salut mental de cuidadors no professionals mitjançant l’exercici físic. En aquesta ocasió van més enllà i ens expliquen com posteriorment van aconseguir adaptar la pauta d’exercicis segons l’estat de salut mental dels cuidadors. Aquesta adaptació consisteix a establir l’ordre dels exercicis segons el nivell que ens proporciona l’instrument The level of positive mental health (PMH) i mitjançant el mètode Multi-attribute utility theor” (MAUT) creat els anys setanta per Kenney et al. Per això, i aquest és precisament un punt fort d’aquesta APP, apliquen intel·ligència artificial i operacions matemàtiques a partir de les dades obtingudes en la mostra de l’estudi d’avaluació.
El programa inicial consta d’un total de 20 exercicis que cada cuidador hauria de fer durant quatre setmanes, de dilluns a divendres. Cada dia es proposa una activitat diferent que promogui algun dels factors que valora el PHM: (1) satisfacció personal, (2) actitud social, (3) autocontrol, (3) autonomia, (4) resolució de problemes i (5) habilitats comunicatives interpersonals. Aquests factors es valoren segons el nivell competencial del cuidador amb una puntuació del 0-3 (entenent que amb un 3 es troba en un estat òptim). I en base això, es relacionen les activitats que milloraran aquells factors amb puntuacions baixes i aquelles activitats que ajudaran a mantenir els que ja tenen un estat òptim. L’APP utilitza un mètode de gamificació mitjançant un avatar propi per a cada per a cada cuidador i un sistema de puntuació que et permet avançar de nivell quan vas realitzant els exercicis. També disposa de missatges motivacionals que van acompanyant el procés.
Vivim en una època en què les APP es desenvolupen a un ritme frenètic. Aquest estudi, a fi de superar les limitacions que tenen les teràpies estàndards, creen una aplicació que hi incorpora la intel·ligència artificial per fer-ne una eina dinàmica que ajudi i sigui capaç d’adaptar-se a les necessitats de cadascú. Recomano llegir l’article i nodrir-nos del coneixement matemàtic que permet fer aquesta aproximació. El més enriquidor de tot plegat és veure un cop més, la necessitat de crear grups transdisciplinaris per resoldre problemes de salut complexos. Aquest cas ha necessitat la integració de l’enginyeria matemàtica per moure el cos de números cap a la personalització.
Els fets, les vivències i la situació personal són diferents per tothom, de la mateixa manera que són diferents els mecanismes d’afrontament que utilitzem. Per tant, en situacions tan emocionals i intenses com se solen presentar quan cuides d’una persona depenent, es requereix també solucions diferents que siguin flexibles i adaptades. Estem preparats pel repte?
Ester Risco
Article:
Ferré-Bergadà, M., Valls, A., Raigal-Aran, L., Lorca-Cabrera, J., Albacar-Riobóo, N., Lluch-Canut, T., & Ferré-Grau, C. (2021). A method to determine a personalized set of online exercises for improving the positive mental health of a caregiver of a chronically ill patient. BMC medical informatics and decision making, 21(1), 74. https://doi.org/10.1186/s12911-021-01445-6