L'assistència a pacients amb demència presenta una gran complexitat derivada de l'esforç físic iemocional com a conseqüència de el suport en la realització de les activitats bàsiques de la vidadiària, en la promoció de l'autonomia d'aquests pacients i de l'elevat nivell de dificultat quepresenta el maneig dels símptomes psicològics i conductuals de la demència (SPCD). Com aconseqüència d'aquesta exposició contínua i malgrat les intervencions psicoeducatives que se'lsofereix als treballadors d'aquestes unitats per millorar en la detecció i control els SPCD entred'altres i secundàriament evitar l'esgotament emocional i burnout, se segueix observant que 1 decada 4 treballadors que està en contacte amb persones amb demències pateix esgotamentemocional. (Dhaini et al, 2016). Per tant és important a més de conèixer el nivell de coneixementso actituds de l'treballador cap a les persones amb demència, és el conèixer COM afrontenl'estrès; ja que l'estil d'afrontament a l'estrès té un gran valor predictiu de burnout i pot ajudar en larealització de formació específica.
En això es basa i explica l'estudi que comentem avui publicat al febrer d'aquest any a la revista de la SEGG, on descriu els nivells de flexibilitat psicològica (com a estil d'afrontament a l'estrès), el burnout, satisfacció vital, ansietat i les actituds cap a la demència en una mostra de professionals que treballen amb persones afectades de demència. Explica la relació entre la flexibilitat psicològica i l'estat psicològic (burnout, satisfacció vital, i nivells d'ansietat dels professionals) i la relació entre les actituds sobre la demència (experiència / coneixements) i l'estat psicològic (satisfacció vital, ansietat i burnout).
Per a això van reclutar una mostra de 105 treballadors sanitaris de el Centre Sociosanitari Ricard Fortuny (centre de dia, hospital de dia, residència i unitats d'hospitalització), d'on van valorar la inflexibilitat psicològica (AAQII), els nivells de burnout (MBI), la satisfacció vital (SWL), ansietat (STAI-R), i les actituds cap a la demència (EAD); observant-se que els participants amb major flexibilitat psicològica, a més de sentir més satisfacció vital, eren menys propensos a patir esgotament emocional, a despersonalitzar els pacients amb demència, i sentien més afecte per ells. D'altra banda, no es va trobar cap relació entre els nivells de burnout i la dimensió cognitiva de les actituds cap a la demència (els coneixements que el treballador posseeix sobre la demència). Els resultats obtinguts tenien implicacions significatives respecte a el tipus de formació que se'ls havia donat als treballadors sanitaris. Podent concloure que la detecció precoç de la inflexibilitat psicològica i les intervencions psicoeducatives a l'respecte, podrien disminuir el risc de patir burnout i esgotament emocional en els treballadors sanitaris que estan en contacte amb demències.
Per finalitzar, tal com el neuropsicòleg Xavier Montaner diu en el seu llibre sobre mètodes per treballar la flexibilitat psicològica,”La societat ens convida a ser més forts que l'acer, però davant del desafiament de la demència potser ens convé ser flexibles com el bambú”, Me cuido, te cuido (Grijalbo, 2021). Xavier Montaner
Referència: Montaner, X., Tárrega, S., & Moix, J. (2021). Flexibilidad psicológica, burnout y satisfacción vital en profesionales que trabajan con personas afectadas de demencia. Revista Española de Geriatría y Gerontología.
Beatriz Martínez
Geriatra
Parc Sanitari Pere Virgili