Furosemida en insuficiència cardíaca en estadi avançat: perfusions via subcutània al domicili

Geribloc
23/02/2021

 

Recentment s’ha publicat un article al BMJ Suport & Palliative Care en el que s’avalua un programa de tractament domiciliari amb furosemida en perfusió subcutània en pacients amb insuficiència cardíaca (IC) avançada.
Es tracta d’una intervenció duta a terme per un equip multidisciplinari format per cardiòleg, infermeria especialitzada, equips d’infermeria comunitària i de cures pal·liatives (CCPP). S’inclouen pacients en situació de final de vida, tributaris de rebre CCPP, amb tractament diürètic oral optimitzat i preferència per restar al domicili respecte ingrés hospitalari. Estudi tipus sèrie de casos retrospectiva on es recullen les següents dades: motiu d’inici de tractament, dosi i duració del mateix, resultat, variació de pes i efectes adversos. La freqüència d’ingrés hospitalari per cada pacient va comparar els períodes de temps 6 mesos abans i després d’iniciar el tractament mitjançant ús de prova T d’Student.
Com a resultats més destacats: n=28 individus (79% homes). Es van repetir 8 tractaments en pacients que havien presentat bona resposta a un tractament previ. Edat mitjana: 78 anys; durada mitjana del tractament: 11 dies; dosi mitjana del fàrmac: 200 mg. Dels 28 individus que van rebre la intervenció, en 16 es va fer amb l’objectiu d’evitar un ingrés, i en 12 per maneig simptomàtic en final de vida. Dels 28 individus, 15 van sobreviure al primer tractament amb una mitjana de supervivència de 6 mesos. En aquests 15 pacients, la freqüència d’ingrés va disminuir després de la intervenció de 2,87 a 0,73 (p<0,001), i van presentar una reducció mitjana de pes de 4 kg. Els 13 restants van morir durant el primer episodi de tractament amb furosemida SC. 5 pacients més també van morir durant un episodi posterior al primer tractament. Dels 28 tractaments inicials, 25 van completar tot el tractament al domicili i 3 el van finalitzar en una unitat de CCPP. 
Les complicacions van ser lleus i en un nombre reduït de pacients. 
Els autors conclouen que el tractament es pot oferir al domicili en el maneig de pacients amb IC avançada com alternativa al tractament intravenós. Destaquen que els pacients que van sobreviure a un episodi de tractament van presentar pèrdua de pes, milloria simptomàtica i menys reingressos hospitalaris. 
Com a comentari fer esment que la qualitat metodològica del treball i el fet que sigui una mostra petita, no permet extraure conclusions de forma sòlida, tot i que sí que es pot afirmar que la intervenció sembla segura, ben tolerada i efectiva. En un context de pandèmia com l’actual, en la que els pacients estan conscienciats del risc que suposa un ingrés hospitalari, pot tenir la seva utilitat i validesa. Penso que serien necessaris estudis on es confrontés una estratègia de perfusió SC vs IV al domicili per valorar efectivitat, sobrecàrrega de cures, reducció d’ingressos hospitalaris i grau de satisfacció dels pacients. 

Recentment s’ha publicat un article al BMJ Suport & Palliative Care en el que s’avalua un programa de tractament domiciliari amb furosemida en perfusió subcutània en pacients amb insuficiència cardíaca (IC) avançada.

Es tracta d’una intervenció duta a terme per un equip multidisciplinari format per cardiòleg, infermeria especialitzada, equips d’infermeria comunitària i de cures pal·liatives (CCPP). S’inclouen pacients en situació de final de vida, tributaris de rebre CCPP, amb tractament diürètic oral optimitzat i preferència per restar al domicili respecte ingrés hospitalari. Estudi tipus sèrie de casos retrospectiva on es recullen les següents dades: motiu d’inici de tractament, dosi i duració del mateix, resultat, variació de pes i efectes adversos. La freqüència d’ingrés hospitalari per cada pacient va comparar els períodes de temps 6 mesos abans i després d’iniciar el tractament mitjançant ús de prova T d’Student.

Com a resultats més destacats: n=28 individus (79% homes). Es van repetir 8 tractaments en pacients que havien presentat bona resposta a un tractament previ. Edat mitjana: 78 anys; durada mitjana del tractament: 11 dies; dosi mitjana del fàrmac: 200 mg. Dels 28 individus que van rebre la intervenció, en 16 es va fer amb l’objectiu d’evitar un ingrés, i en 12 per maneig simptomàtic en final de vida. Dels 28 individus, 15 van sobreviure al primer tractament amb una mitjana de supervivència de 6 mesos. En aquests 15 pacients, la freqüència d’ingrés va disminuir després de la intervenció de 2,87 a 0,73 (p<0,001), i van presentar una reducció mitjana de pes de 4 kg. Els 13 restants van morir durant el primer episodi de tractament amb furosemida SC. 5 pacients més també van morir durant un episodi posterior al primer tractament. Dels 28 tractaments inicials, 25 van completar tot el tractament al domicili i 3 el van finalitzar en una unitat de CCPP. 

Les complicacions van ser lleus i en un nombre reduït de pacients. 

Els autors conclouen que el tractament es pot oferir al domicili en el maneig de pacients amb IC avançada com alternativa al tractament intravenós. Destaquen que els pacients que van sobreviure a un episodi de tractament van presentar pèrdua de pes, milloria simptomàtica i menys reingressos hospitalaris. 

Com a comentari fer esment que la qualitat metodològica del treball i el fet que sigui una mostra petita, no permet extraure conclusions de forma sòlida, tot i que sí que es pot afirmar que la intervenció sembla segura, ben tolerada i efectiva. En un context de pandèmia com l’actual, en la que els pacients estan conscienciats del risc que suposa un ingrés hospitalari, pot tenir la seva utilitat i validesa. Penso que serien necessaris estudis on es confrontés una estratègia de perfusió SC vs IV al domicili per valorar efectivitat, sobrecàrrega de cures, reducció d’ingressos hospitalaris i grau de satisfacció dels pacients. 

 

Referència:Brown A, Westley K, Robson J, et al. Furosemide in end-stage heart failure: community subcutaneous infusions. BMJ Supportive & Palliative Care. 2020 Jul. DOI: 10.1136/bmjspcare-2019-002158.

 

Pau Margalef

 Geriatre, Hospital Santa Creu. Jesús-Tortosa