Els equips de geriatria estan molt entrenats en l’atenció en els pacients amb vulnerabilitat i l’adequació de la prescripció en aquest subgrups de pacients és fonamental, tal i com demostra l’article d’avui.
Aquest article en parla de l’optimització terapèutica en pacients institucionalitzats, a través d’un model de prescripció centrat en la persona (PCP). És un model que segueix 3 passos (valoració centrada en el pacient, els diagnòstics i la medicació) i que l’han de portar a terme un geriatre juntament amb un farmacèutic clínic. La clau del model, però és que després de realitzar una valoració geriàtrica del pacient s’estableix un objectiu terapèutic (supervivència, manteniment de la funcionalitat o tractament simptomàtic) i a partir d’aquí s’avalua la medicació tenint en compte les malalties que té el pacient i s’aconsegueix l’ajust del pla terapèutic.
L’estudi es va portar a terme en 2 residències de la Catalunya central, es determinava l’índex de fragilitat dels pacients, la utilitat de l’ús del model PCP de forma rutinària i la relació entre la prescripció inadequada i la fragilitat, la dependència funcional, la demència avançada i el final de vida.
Es va realitzar un estudi observacional on s’analitzava la prescripció de cada pacient de forma individualitzada utilitzant el model PCP. Es van incloure un total de 103 pacients, amb elevada morbilitat i fragilitat, el 59.2% eren totalment dependents (índex de Barthel <20). Com a mínim el 92.2% dels residents tenien una prescripció inadequada. Abans de la revisió farmacològica la mitjana de fàrmacs per resident era de 6.23 ± 2.93 i després de la revisió era de 4.97 ± 2.88. La polifarmàcia (> 5 fàrmacs) va disminuir del 72.55% al 52.94% i la polifarmàcia excessiva (>10 fàrmacs) del 18.62% al 5.88%. A major fragilitat, dependència o situació de final de vida és va detectar major prescripció inadequada (p<0.05).
L’adequació de la prescripció ha de formar part de la pràctica rutinària pels equips que atenen pacients geriàtrics i les residències, on s’agrupen pacients amb elevada fragilitat, són un lloc ideal per realitzar aquest pràctica de gran valor.
Donat que el model PCP requereix d’establir un objectiu terapèutic pel pacient, aquest objectiu també pot ser útil en altres situacions com per exemple pot ajudar a facilitar decisions terapèutiques front noves crisis.
En definitiva, l’atenció als pacients amb fragilitat, final de vida o dependència elevada des de la visió geriàtrica millora els resultats de salut.
Referencia:
Molist-Brunet, N., Sevilla-Sánchez, D., González-Bueno, J. et al. Therapeutic optimization through goal-oriented prescription in nursing homes. Int J Clin Pharm (2020). https://doi.org/10.1007/s11096-020-01206-x
Mariona Espaulella Ferrer
Geriatra, Hospital universitari de la santa creu de Vic