Des del 2016, al Consorci Sanitari de Terrassa, es treballa per desenvolupar el projecte d’Atenció a les Residències liderat des de Geriatria amb estreta col-laboració amb l’Atenció Primària i les residències . Pretén donar resposta a totes les residències de l’àrea d’influència del Consorci .
L’objectiu de l’equip a grans trets és poder oferir un atenció centrada en la persona tant en situació d’estabilitat clínica com en les crisis de salut, col-laborant també en la formació dels professionals de les residències. Fins al Gener del 2020, el projecte s’havia desenvolupat a 9 residències de Terrassa, però amb l’esclat de la pandèmia a mitjans de Març, la situació va canviar radicalment i vam pasar a donar suport a la resta de residències de la nostra àrea fins un total de 18 residències. Aquest canvi, va suposar que haguéssim de doblar els equips i durant dos mesos realitzar torns de 12h. a dies alterns, incloent caps de semana i festius.
La idea del post d’avui és explicar-vos de forma sintètica, la meva experiència a l’EAR durant la pandèmia per COVID19 i l’impacte que pot tenir un equip expert en Geriatria en l’atenció a les residències.
Els primers dies i sobretot les primeres 2 setmanes, van ser de desconcert i neguit important pel què significava tot plegat. Però a mesura que passaven les setmanes, vam poder veure que el cansament i a vegades la impotència, deixava pas a una labor gratificant.
Dia a dia vèiem que representàvem un punt de suport molt important per tot el personal de les residències. Vam donar suport sanitari als residents que es podien atendre a la pròpia residència, valorant individualment cada cas i aportant material i medicació quan era necessari per abordar tractaments actius així com el final de vida, traslladant a l’hospital a tots aquells que necessitaven d’infrastructura i atenció hospitalària.
Vam realizar també totes les PCR’s que es van considerar de fer tant en residents simptomàtics com per cribatge en cas d’aparició dels primers casos i vam gestionar amb Salut Laboral del nostre hospital, la realització de PCR’s de tots els professionals que ho van precisar.
Però a banda de tota l’atenció sanitària, també vam ajudar a sectoritzar els espais i ensinistrar en el maneig del material de protecció i gestió dels residus, conjuntament amb visites que fèiem amb Salut Pública.
La 2ª onada, no ha esta igual, donat que la gestió de les crisis amb les residències s’ha pogut gestionar millor pel coneixement que ja teniem de l a malaltia així com per poder establir un diagnòstic situacional més acurat, el què ha permès adequar l’intensitat terapèutica. A més, els tests d’antigens ràpids i les serologies han ajudat en la gestió dels aïllaments. Tot plegat, ha fet que actualment s’hagin consolidat els equips per acabar donant cobertura a un total de 22 residències entre Terrassa i Rubí.
En resum, puc dir que l’atenció experta en Geriatria, ha sigut capaç d’una multitask eficient, que a grans trets es basa en la valoració i pla d’atenció individualitzats destacant la proactivitat, recomanacions i suport expert en la gestió de les crisis així com l’abordatge del final de vida, l’acompanyament a les famíles i als professionals de les residències quan ha calgut.
Referències:
Pla d’acció per la gestió de persones en l’àmbit residencial i l’assistència sanitària en situació de pandèmia per COVID-19. Servei Català de la Salut .10 d’abril de 2020
Díaz-Gegúndez, M., Paluzie, G., Sanz-Ballester, C., Boada-Mejorana, M., Terré-Ohme, S., & Ruiz-Poza, D. (2011). Evaluación de un programa de intervención en residencias geriátricas para reducir la frecuentación hospitalaria. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 46(5), 261-264.
Sami Loufti
Geriatre, Consorci Sanitari de Terrassa