El delírium és una síndrome geriàtrica molt freqüent que provoca seqüeles a curt i mitjà termini. Fins ara ha estat una condició a la qual se li dona escassa importància, de la qual se’n minimitzen les conseqüències, i en la qual se’n fa poca investigació al respecte, fet que comporta que no disposem de tractaments suficients. En aquest sentit, molts pocs treballs han explorat fins ara les implicacions econòmiques que té.
Presentem una revisió publicada a la revista European Geriatric Medicine que avalua els costos del delírium pel sistemes de salut i atenció, de pacients i cuidadors. El treball ha revisat assajos clínics, cohorts prospectives, estudis cas-controls, treballs retrospectius i una revisió sistemàtica, sense poder-se’n fer meta-anàlisi.
Les principals troballes del treball respecte les conseqüències negatives són:
- Augmenta els costos d’hospitalització, la necessitat d’atenció postaguda i les necessitats de cuidadors.
- Causa fins el 10% de tots els casos de demència, amb uns importants costos associats a les necessitats de tenir cura de la discapacitat associada.
Respecte els aspectes preventius, en positiu, destaquem:
- La prevenció de delírium aconsegueix reduir els seus costos, a més de reduir ratios de demència associada. La majoria dels estudis han usat una metodologia tipus Hospital Elder Life Program (HELP), que consisteix en intervencions multicomponent en casos seleccionats.
- Alguns grups nord-americans han mostrat que la prevenció de delírium té impacte en funció i cognició. Aquest fet redueix l’estada mitjana hospitalària, sobretot per absència de la síndrome però també per la prevenció d’altres complicacions, com ara les caigudes.
Conclusions:
Són molt necessaris treballs com aquest sobre l’impacte del delírium tant a nivell del sistema, com en les conseqüències socials sobretot degut a les necessitats de cuidadors en la relació amb l’evolució a demència. En aquest sentit, molts costos queden sovint encara soterrats, com ara els costos en els pacients i cuidadors, a més dels del global de la societat, degut principalment a la discapacitat associada.
Referència:
Direcció Clínica Territorial de Cronicitat Metropolitana Nord, Institut Català de la Salut.