En aquest estudi qualitatiu s’identifica que cada vegada mes una població mes gran i amb un augment de l’esperança de vida, són factors que contribueixen de manera important a la triplicació de la prevalença estimada de diabetis per l’any 2050.
L’angoixa relacionada amb la diabetis en les persones grans afecta fins el 40% de les persones amb diabetis i pot ser un risc mes gran per aquestes poblacions com a conseqüència de l’augment de la prevalença de comorbiditats.
Entendre les vivències d’aquest complexe grup d’adults proporciona informació sobre altres enfocs clínics exitosos i millora la col·laboració entre els professionals de la salut i els adults més grans afectats per DM2 que atenen als esmentats pacients.
L’objectiu de l’estudi fenomenològic actual va ser descriure com l’angoixa relacionada amb la diabetis pot ser experimentada de manera única per adults més grans ( edat > 65 anys) amb diabetis tipus 2 (DM2).
Com a punt de partida es va analitzar els objectius següents: explorar l’experiència viscuda en adults grans amb DM2 i trastorns relacionats amb la diabetis; interpretar dimensions de la moral que són úniques en el maneig de la diabetis i la regulació de la glucosa en adults més grans amb DM2 i els problemes relacionats amb la diabetis.
Es va utilitzar la fenomenologia interpretativa per guiar el disseny i l’anàlisis de la investigació i es van investigar les experiències quotidianes de viure amb DM2 així com l’estrès diabètic elevat mitjançant les entrevistes interpretatives
Per la realització de l’estudi es van seleccionar vint-i-quatre adults grans amb DM2 i 16 van complir els criteris d’inclusió caracteritzant-se per ser persones amb diabetis mes grans de 65 anys i amb un resultat de mínim tres punts ( una puntuació moderada per el sofriment relacionat amb la diabetis) en l’escala Diabetes distress Scale ( DDS; Behavioral Diabetes institute, n.d.) i es van excloure aquelles persones que les les seves condicions físiques o cognitives com el deteriorament cognitiu sever i la incapacitat per escoltar els limitaven per la realització de les entrevistes participatives obertes.
Es van obtenir com a resultats rellevants de les esmentades entrevistes que les experiències viscudes més prevalents van ser les relacions difícils amb les professionals de l’atenció mèdica, principalment per la falta d’atenció i comprensió viscuda per els participants, el sentiment de culpabilitat derivat del maneig de l’alimentació i els hàbits d’exercici físic, la por a les conseqüències de sofrir la malaltia, ja viscudes en altres integrants generacionals de la família, la soledat de no poder ser compartida amb la parella o familiars propers i l’oblit que derivava en la falta d’adherència al tractament per problemes cognitius, convertint la diabetis en un desafiament i un augment de l’angoixa relacionada amb la malaltia.
Respecte als professionals de la salut es va objectivar que las infermeres geriàtriques es troben en posicions úniques que permeten intervencions per construir la relació i mostren una visió holística basada en un model d’atenció centrada en la persona, el que feia que augmentes la satisfacció amb la cura i ajudava als adults grans amb diabetis a sentir-se segurs i valorats. Aquest estudi també identifica que les infermeres gerontològiques poden oferir amplies fonts d’atenció als seus pacients, que inclouen atenció al suport social i situacions de vida.
Les relacions de qualitat amb infermeres gerontològiques i altres professionals de la salut, en concret per els pacients que vivien sols, comportaven beneficis potencials per millorar la resta de resultats psicosocials.
Com a conseqüència dels freqüents canvis per els que viuen les persones amb diabetis en el pas per els diferents dispositius de salut, les infermeres gerontològiques i altres professionals de la salut han de ser sensibles a les transicions en l’atenció d’un proveïdor de serveis a un altre on s’atén el pacient per disminuir l’angoixa derivada d’aquesta transició.
L’estudi també comenta que els adults grans amb DM2 i trastorns relacionats amb la diabetis tenen vides complexes i requereixen d’un recolzament únic per el maneig de la malaltia. Les associacions positives, compromeses, terapèutiques i de recolzament amb infermeres i altres professionals de la salut poden abordar al disconformitat més intensa expressada per aquestes persones. L’atenció especial a les limitacions de comunicació dels adultes grans y també aporta ala satisfacció dels usuaris.
Els professionals de la salut han de comprendre els desafiaments que afecten la vida diària d’aquests adults grans, podent millorar els resultats relacionats amb la diabetis i el benestar psicològic, així com disminuir l’angoixa relacionada amb la diabetis en aquesta població.
Referència:
Hernandez, L., Leutwyler, H., Cataldo, J., Kanaya, A., Swislocki, A., & Chesla, C. (2020). The Lived Experience of Older Adults With Type 2 Diabetes Mellitus and Diabetes-Related Distress. Journal of Gerontological Nursing, 46(3), 37-44.