Diversos estudis informen que la prescripció de medicacions amb efecte anticolinèrgic o sedant són potencialment inapropiades per l’elevat risc d’efectes secundaris que tenen en la població geriàtrica (disminució de la concentració, delirium, boca seca, restrenyiment, retenció urinària, caigudes), l’article que us presento aquesta setmana és un estudi longitudinal on es recull l’associació que hi ha entre la càrrega anticolinèrgica (a través del Drug burden index (DBI)) i els resultats de salut.
Es un estudi que s’ha publicat aquest mes de gener al Durgs and Aging. És un estudi realitzat a Nova Zelanda. A partir d’una cohort de pacients que es troben realitzant un estudi longitudinal on s’investiguen els determinants de salut amb l’envelliment. Es una cohort formada per pacients indígenes i no indígenes on s’avaluen si a major càrrega anticolinèrgica els pacients presenten pitjors resultats de salut.
La càrrega anticolinèrgica és avaluada a través de la DBI, és una eina que quantifica la càrrega anticolinèrgica o sedant o ambdues. Ho fa a través d’una equació que incorpora la dosi del fàrmac i la dosi de resposta i és la més apropiada per fer-ho en poblacions de >80anys.
Els resultats recollits són: totes les causes d’hospitalització, caigudes, mortalitat, funció cognitiva i estat funcional. Aquests s’avaluen als 12, 24 i 36 mesos de seguiment, en una entrevista i examen de salut. La DBI es calcula mensualment a través dels registres informàtic.
Quan analitzen els resultats observen que la càrrega anticolinèrgica és més alta en les pacients no indígenes tant basalment com en els 12 mesos de seguiment de forma estadísticament significativa (no indígenes 0.28±0.5 i 0.27±0.5 i en els indígenes 0.16±0.3 i 0.18±0.5 basal i als 12 mesos respectivament). Els fàrmacs més prescits són: Zopiclona (4.8%), Doxazosina (4.8%), Amitriptilina (4.0%) i Codeïna (3.6%). En el grup indígena a major càrrega anticolinèrgica objectiven major mortalitat als 36 mesos de seguiment (hazard ratio CI 95% 1.89 (1.11 -3.20) p=0.02) i en els no indígenes també però als 12 mesos de seguiment (hazard ratio CI 95% 2.26 (1.09 a 4.70) p =0.03) i amb un deteriorament de la funció cognitiva major als 24 mesos (ajust de mitjanes 95% CIs) 0.89 (− 3.89 a − 0.41), p = 0.02).
Aquests resultats remarquen la importància d’utilitzar estratègies per tal de prescriure el menor nombre de fàrmacs amb càrrega anticolinèrgica a aquest grup de pacients.
Novament ens trobem amb una article on avala que l’adequació de la prescripció és una tasca fonamental en el nostre treball del dia a dia i que petits canvis poden significar millores en els resultats de salut dels nostres pacients.
Destaca que malgrat que aquesta població presenta càrregues anticolinèrgiques relativament baixes s’obtenen canvis en els resultats de salut. Cal tenir en compte que en la població hospitalària la càrrega anticolinèrgica serà probablement molt més elevada i per tant tindrem una clara oportunitat de millorar-la, tenint en compte a més a més que aquest fenomen està clarament associat a l’alteració de la funció cognitiva i és un dels pocs factors modificables que tenim per poder prevenir el delirium, un dels síndromes geriàtrics més prevalents en els pacients hospitalitzats.
Aquí teniu la referència pels que volgueu llegir l’article:
Mariona Espaulella Ferrer
Geriatra, Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic