La situació epidemiològica d’envelliment de la població requereix que el maneig preventiu de la fragilitat sigui una de les pràctiques a implementar en el sistema. Aquest fet té un potencial impacte sobre el benestar de les persones, en poder millorar l’estat de salut amb la prevenció de la discapacitat. A la vegada les intervencions en persones grans fràgils poden incidir en la sostenibilitat del sistema, ja que aquesta població és una de les més risc de convertir-se en grans consumidors de recursos, per la cascada de complicacions associades a la progressió del risc de morbimortalitat.
Presentem un treball qualitatiu liderat per un grup de recerca infermera italià i publicat a la revista International Journal of Older People Nursing, que té com a objectius explorar les visions i vivències en fragilitat dels professionals d’Atenció Primària que treballen amb persones grans a la comunitat. Es construïren quatre grups focals multiprofessionals formats per 33 professionals (infermeria, medicina, treballadors domiciliaris, fisioterapeutes i treballadors socials). S’exploraren les experiències en la detecció primerenca i l’abordatge de la fragilitat.
Com factors relacionats amb la fragilitat de les persones grans, els professionals destaquen la interrelació de la soledat i altres condicions socials, la comorbilitat, la discapacitat i el final de vida. Sovint els membres dels equips no han rebut prou formació en el maneig de la complexitat en els currículums de les seves disciplines.
Hi ha diferents temes que sorgeixen d’aquest treball:
- La fragilitat física és considerada en moltes ocasions pels professionals com a part de l’envelliment: cal augmentar la formació dels clínics, sanitaris i socials, per detectar els símptomes físics incipients.
- La detecció de la fragilitat sovint arriba tard: en moltes ocasions quan es plantegen intervencions aquestes ja no poden revertir moltes complicacions ja establertes.
- Cal tenir en compte la naturalesa psicosocial de la fragilitat: hi ha altres factors que van més enllà dels condicionants físics o biològics.
- Hi ha moltes barreres per a establir intervencions que puguin resultar eficaces en la reversió de la fragilitat.
Conclusions:
Si pretenem incloure intervencions multifactorials en fragilitat en el marc de l’Atenció Primària i en entorn comunitari, cal fer una important tasca de formació dels professionals en les estratègies de detecció de l’aparició d’aquesta condició. A la vegada sembla necessària també la formació complementària en com implementar les intervencions multicomponent basades en evidència disponibles. Aquestes s’haurien d’incorporar en el dia a dia dels equips assistencials, integrant-les en el conjunt d’intervencions preventives que ja es fan pels professionals referents.
Referència:
Obbia P, Graham C, Duffy FJR, Gobbens RJJ. Preventing frailty in older people: An exploration of primary care professionals' experiences. Int J Older People Nurs 2019 Dec 24:e12297. doi: 10.1111/opn.12297.
Miquel Àngel Mas
Direcció Clínica Territorial de Cronicitat Metropolitana Nord, Institut Català de la Salut
Twitter: @DrMqAgMas