Davant la controvèrsia en els estudis publicats sobre la influència del tractament amb estatines en la memòria i l’estat cognitiu dels pacients, m’agradaria comentar un article publicat aquest mes de novembre a la revista Journal of the American College of Cardiology.
L’objectiu va ser avaluar l’associació entre l’ús d’estatines i l’aparició de canvis en la memòria i en la cognició global en 6 anys de seguiment, i en el volum del cervell als 2 anys de l’avaluació, en pacients d’edat avançada.
M’agradaria destacar:
1) El MAS (Sydney Memory and Ageing Study) es tracta d’un estudi prospectiu, observacional i longitudinal en pacients que resideixen a la comunitat, amb una edat entre els 70 i els 90 anys, a Austràlia.
2) Es van reclutar 1037 pacients. Es van excloure els que no dominaven prou la llengua anglesa, els que patien una demència, o una patologia psiquiàtrica o neurològica major, així com una malaltia maligna avançada, i els que presentaven puntuacions inferiors a 24 punts en el Mini Mental State Examination.
3) Es van enregistrar variables neuropsicològiques (avaluació de memòria, cognició global i qüestionaris específics), analítiques, i el tractament farmacològic, així com la durada del mateix. Les dades van ser recollides cada 2 anys per psicòlegs i infermers, durant el període de 6 anys. El volum global del cervell, el de l’hipocamp i el de la zona parahipocampal van ser enregistrats mitjançant una ressonància magnètica en els 526 pacients que van acceptar, i es va repetir als dos anys en 408 pacients.
4) Els participants es van categoritzar en 4 grups:
4a) Ús d’estatines en algun moment del període d’estudi versus els que mai van rebre tractament amb estatines.
4b) Ús continuat d’estatines durant període d’estudi versus mai.
4c) Segons tipus d’estatines usades (simvastatina, pravastatina i atorvastatina) versus mai.
4d) Inici d’ús d’estatines durant el període d’estudi.
5) En l’anàlisi estadística es van incloure covariables com l’edat, sexe, nivell d’estudis, índex de massa corporal, malaltia cardíaca, diabetis, hipertensió, ictus, hàbit tabàquic i apolipoproteïna EA4. Es van avaluar les interaccions entre l’ús d’estatines i els factors de risc de demència.
6) Resultats a destacar:
6a) 1037 participants, 395 mai van rebre tractament amb estatines i 642 el van rebre en algun moment de l’estudi.
6b) La mitjana de duració del tractament amb estatines va ser de 9,1 ± 6,9 anys.
6c) Les dades complertes van ser enregistrades en 573 participants (55,3%).
6d) En el grup de pacients:
- Ús d’estatines en algun moment del període d’estudi versus mai: en el moment basal, no es van trobar diferències significatives en l’avaluació de la memòria ni en l’estat cognitiu global, entre els dos grups de pacients. Tampoc no es van trobar diferències en la taxa de davallada en la memòria i en la cognició global.
- Ús continuat d’estatines durant període d’estudi versus mai: en el moment basal, el grup de pacients que rebien tractament amb estatines presentaven millors puntuacions en els tests de memòria i cognició global. En canvi, la davallada en la memòria i la cognició global va ser similar en els dos grups.
- Segons tipus d’estatines usades (simvastatina, pravastatina i atorvastatina) versus mai: no existien diferències significatives entre els diferents subgrups i els que no havien rebut mai tractament amb estatines, ni tampoc en el declivi de memòria i la cognició global en el transcurs dels 6 anys.
- Inici d’ús d’estatines durant el període d’estudi: es van iniciar en 99 participants. L’inici del tractament durant el període observacional es va associar de manera significativa amb una reducció del declivi en la memòria.
6e) En l’anàlisi exploratori va trobar-se una associació entre l’ús d’estatines i un atenuat declivi en algun qüestionari específic de memòria en participants amb malaltia cardíaca i apolipoproteïna E4.
6f) No es va trobar associació entre l’ús d’estatines i els canvis en el volum cerebral.
7) Com a limitacions: el disseny d’estudi observacional, el potencial de biaix de selecció i biaix de supervivència poden influir en els resultats; diferències en el moment basal entre els dos grups en els factors de risc de demència i pitjor cognició en els que van abandonar; exclusió de participant amb MMSE <24, no permet fer conclusions en aquells amb deteriorament cognitiu més avançat.
8) Comentari: S’han dut a terme diversos estudis per avaluar l’efecte de les estatines en els canvis en la memòria i en l’estat cognitiu global dels pacients. Alguns d’aquests estudis eren prospectius i la gran majoria d’ells tenien importants limitacions. Tot i que aquest estudi és el més llarg estudi longitudinal i observacional que avalua aquesta associació, són necessaris més estudis per clarificar si existeix o no aquesta possible relació.
Referència:
Samaras, K., Makkar, S. R., Crawford, J. D., Kochan, N. A., Slavin, M. J., Wen, W., ... & Sachdev, P. S. (2019). Effects of Statins on Memory, Cognition, and Brain Volume in the Elderly. Journal of the American College of Cardiology, 74(21), 2554-2568.
Cristina Roqueta
Metgessa Geriatra. Centre Fòrum de l'Hospital del Mar. Parc de Salut Mar.
Professora Associada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Twitter: @RoquetaCristina