És ja coneguda l'existència de la velocitat del pas associada al deteriorament funcional i al risc de caigudes. Però què passa amb el tema de la longitud del pas. Està igual d'associat a la mortalitat i les caigudes?.
Doncs el juny s'acaba de publicar a la revista Scientific Reports de l'avalat grup Nature l'últim article publicat pel nostre grup de recerca, dirigit pel dr Rodríguez Molinero, cap de recerca del nou Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf, el que hi pertanyo.
A altres blogs anteriorment he explicat diferents articles publicats pel nostre grup d'investigació, des de la creació d'una eina per a detectar caigudes segons l'autopercepció del propi individu http://www.semeg.es/profesionales/actualidad/_/autopercepcion-de-caida-la-herramienta-definitiva-para-predecir-caidas.html o el que per a mi és l'estrella, com és la determinació de la freqüència respiratòria normal en l'adult
https://hablandodegeriatria.com/2017/01/23/cual-es-la-frecuencia-respiratoria-normal/
Tots aquests resultats procedeixen del mateix estudi de cohorts prospectiu sobre una mostra probabilística de subjectes no institucionalitzats, més grans de 64 anys que viuen a Espanya, i que van ser seguits durant cinc anys.
A la visita inicial, es van registrar els paràmetres de la marxa espacial tant longitud del pas com l'amplitud o amplària, així com altres variables, amb especial èmfasi a els antecedents mèdics, la força, l'equilibri i la funció i les capacitats cognitives. D'aquest subestudi van ser exclosos aquells que necessitaven una ajuda tècnica (excepte si era un bastó).
A les trucades de seguiment es va preguntar sobre l'estat vital, l'estat funcional i el nombre de caigudes des de l'últim control realitzat.
La longitud de gambada normalitzada de la gent gran, que és fàcil de mesurar en la pràctica clínica, mostra una forta associació amb el declivi funcional i les caigudes, el que no s'explica per altres factors de risc coneguts per aquests resultats. No s'ha observat una relació independent entre l'amplada del pas i els resultats de salut adversos estudiats, tot i que la proporció de l'ample del pas a la longitud del pas normalitzada està relacionada amb el risc de caiguda.
Van trobar que una longitud del pas (normalitzada per altura) més curta que 0.52 prediu caigudes recurrents en els propers 6 mesos amb un 93% de sensibilitat i un 53% d'especificitat (AUC: 0,72), i en els 12 mesos següents amb el 81% de sensibilitat i el 57% d'especificitat (AUC: 0,67). També això predeia una pèrdua funcional als 12 mesos amb una sensibilitat del 79,4% i una especificitat del 65,6% (AUC: 0,75), i també un risc de mort a 5 anys.
I com podem mesurar la longitud del pas? Doncs d'una manera molt fàcil. Només cal comptar els passos que dóna la persona, en recórrer una distància coneguda (ex 10 metres) i dividir la distància entre els passos (el marge d'error d'aquesta tècnica és la longitud d'un pas, i es disminueix augmentant la distància).
Amb això se'ns obre una nova perspectiva per valorar el risc de caigudes i de deteriorament funcional, com és valorar els paràmetres espacials de la marxa.
Rodríguez-Molinero et al.
The spatial parameters of gait and their association with falls, functional decline and death in older adults: a prospective study. Sci Rep. 2019 Jun 19;9(1):8813. doi: 10.1038/s41598-019-45113-2.
https://www.nature.com/articles/s41598-019-45113-2
Oscar Macho
Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf