L’estudi que es presenta a continuació té com a objectiu investigar l’angoixa psicofísica dels professionals de la salut que pot provocar el treball realitzat al servei de cures pal·liatives a domicili; estudiar les possibles correlacions entre les dimensions de la fatiga i les diverses estratègies d’afrontament que existeixen en l’ actualitat.
Es tracta d’un estudi quantitatiu, observacional, transversal posat en marxa a Itàlia, concretament a la Italian units of National Tumors Assistence (ANT). La ANT és una organització sense ànim de lucre que proporciona equips de cures pal·liatives a domicili.
Compta amb 275 professionals, dels quals 207 (75%) van participar en l’estudi i van completar els qüestionaris. La majoria de professionals eren metges (104), però també es van incloure 75 infermeres i 28 psicòlegs. El 69% de la mostra eren dones, amb una mitjana d’edat de 41 anys. El 65% dels professionals estaven casats (65%), amb fills (53%), i l’experiència en el servei de cures pal·liatives esta dividit en: <2 anys (27%), 2-5 anys (30%), 6-10anys (13%), i >10anys (30%). Nomes el 18% dels enquestats es trobava al centre d’Itàlia.
Els qüestionaris utilitzats van ser: (1) l’inventari de Burnout de Maslach1, (2) el qüestionari general de salut 12, (3) el qüestionari psicofisiològic de CBR 2.0, i (4) l’orientació per afrontar els problemes experimentats.
El qüestionari (1) composat per 22 ítems investiguen diferents aspectes del síndrome del burnout, atribuïts a tres dimensions: la fatiga emocional (relacionat amb el compromís emocional excessiu que duu a la situació d’esgotament i pèrdua de recursos personals), la despersonalització (es descriu com una actitud negativa de desvinculació amb el treball i els pacients/ persones ateses), i la autorealització ( sensació de fracàs o incompetència que es caracteritza per una disminució del desig personal d’èxit en el cas). Les respostes es qualifiquen a una escala de 7 punts, on 0 és ‘mai’ i 6 és ‘tots els dies’. El qüestionari (2) és autoadministrable. Té com a objectiu identificar possibles trastorns psiquiàtrics menors i no psicòtics. El qüestionari (3) tracta de detectar 30 símptomes somàtics que representen la majoria de queixes físiques. Les respostes es codifiquen de 1 (cap sentiment) a 4 (un sentiment fort). I el qüestionari (4) és també autoadministrable. Composat per 60 ítems agrupats en 5 àrees que indiquen diferents estratègies d’afrontament: recolzament social (expressió emocional, comprensió i cerca d’informació), estratègies d’evasió (negació o desconnexió mental), actitud positiva (acceptació i reinterpretació positiva de la situació), resolució de problemes (planificació d’accions i activitats), i orientació religiosa (recolzament religiós).
Els resultats obtinguts, van estar que un 11% de professionals estaven esgotats emocionalment, o no satisfets amb el treball (20%), mentre que la majoria realitzava queixa de símptomes de despersonalització (67%). L’esgotament emocional y la despersonalització s’associava amb les estratègies d’evitació (relacionat també amb pitjor condició física i psicològica) per duu a terme el cas, mentre que la resolució de problemes i l’actitud positiva s’associaven negativament amb la fatiga emocional i positivament amb els èxits personals.
Aquesta investigació evidencia que el burnout pot emergir en un context concret, com és el de cures pal·liatives a domicili. L’angoixa emocional i l’esgotament varien segons l’experiència al servei. Es necessari programes de captació personalitzats per reduir el burnout i millorar les estratègies d’afrontament.
Els resultats de l’estudi suggereixen la necessitat de proporcionar als professionals programes de formació sobre habilitats d’afrontament i comunicació adaptats a les necessitats dels mateixos d’acord amb l’experiència en el servei de cures pal·liatives; amb l’objectiu de millorar la qualitat assistencial a les persones (pacients, familiars) que precisen d’aquest servei.
LIMITACIONS DE L’ESTUDI
La transversalitat de l’estudi provoca la difícil relació de causa-efecte entre les estratègies d’afrontament i les mesures de resultat físiques i psíquiques. També el dèficit d’investigacions prèvies en aquest context, no ha permès comparar els resultats obtinguts. I per últim, existeix un probable baix en els qüestionaris autoadministrables, el que suggereix que per al futur s’estudiï la possibilitat d’utilitzar un mètode mixt: el quantitatiu amb el qualitatiu.
Article comentat:
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/30727827
- Inventari de Burnout de Maslach:
https://angelrazo.files.wordpress.com/2013/01/mbi-inventario-de-burnout-de-maslach.pdf