Doctor, Què he de menjar? Puc beure llet? Aquestes són preguntes que segur que us han fet un munt de vegades, tan pacients com familiars. Per aquest motiu he pensat que aquest article que va sortir a principis d’estiu podria ser interessant. Es tracte d’una revisió sistemàtica que ens parla de l’efecte que té la llet i altres productes làctics sobre el risc de presentar deteriorament cognitiu, sarcopènia o fragilitat. És ben conegut que la dieta és un factor modificable que actua sobre la nostra salut i per tan adequar-la per obtenir-ne els màxims beneficis és un objectiu important per millorar el nostre envelliment. En aquesta revisió sistemàtica investiguen l’eficàcia de la ingesta de llet i altres derivats per prevenir el deteriorament cognitiu, la fragilitat i la sarcopènia en l’envelliment. Revisen les bases de dades més rellevants fent cerca d’estudis publicats en castellà o anglès entre el 2009-2018 on s’avaluïn els paràmetres esmentats. Obtenen un total de 661 arxius, dels quals únicament 6 compleixen els criteris d’inclusió. 4 estudis relacionen la presa de làctics amb la presència de deteriorament cognitiu. Són 4 estudis observacionals prospectius de cohorts que inclouen un total de 22.782 participants. El període de seguiment varia entre 13 i 20 anys. En aquest cas els resultats són una mica discordants. Un dels estudis informa que la presa de llet a mitjana edat pot estar negativament associat al rendiment de la memòria verbal, en la mateixa línia un altre estudi informa que la presa de llet entorn a l’edat de 40 anys implica una major davallada cognitiva al cap de 20 anys. Un estudi longitudinal realitzat en dones franceses grans detecta que una elevada ingesta de postres làctics i gelats estan associats amb el deteriorament cognitiu. I per últim un estudi realitzat sobre població japonesa demostra una associació inversa entre la presa de làctics i el risc de desenvolupar demència tipus Alzheimer. Pel que fa a la relació amb la sarcopènia, hi ha un assagi clínic amb 100 participants (50 homes i 50 dones) on s’agrupen els pacients 1:1. El grup intervenció s’administren 210g de formatge ricotta al dia durant 12 setmanes i el grup control mantenen la seva dieta habitual. Al final de l’estudi s’objectiva que existeix una milloria en la força apendicular i també en l’avaluació de l’apartat d’equilibri del test SPPB. Finalment pel que fa a l’estudi de fragilitat, on s’avalua basant-se en els criteris de Fried, informen que la presa de llet desnatada o iogurt (> o = a 7 racions/a la setmana) s’associa amb un menor risc de presentar fragilitat (específicament en els ítems de disminució de la velocitat de la marxa i pèrdua de pes). Certament la informació en relació amb el deteriorament cognitiu és molt heterogènia, però per altre banda s’avalua la presa de llet o derivats de forma positiva en el cas de la sarcopènia i la fragilitat. Així doncs, sembla que podrem seguir bevent llet els propers anys. L’alimentació és un determinant de salut rellevant, la seva avaluació però, és de gran complexitat, doncs es fa molt difícil mesurar l’impacte parcial d’una part de la dieta ja que pot estar influenciada per molts factors confusor. De totes maneres no podem renunciar a la dieta com a factor modificable en l’atenció a l’envelliment.
Aquí teniu el link per veure l’article: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/31089731