Autor: Esther Roquer
La infecció per clostridium difficile (CD), l’anomenada colitis pseudomembranosa, és avui en dia una de les infeccions nosocomials més freqüents i greus del nostre entorn. Un dels factors de risc per desenvolupar-la és l’edat avançada i l’associació amb multimorbiditat. La seva mortalitat pot arribar a ser fins un 20% i les recurrències es multipliquen per dos en els pacients de major edat. Suposa doncs un repte de salut pública i en especial des de l’abordatge al pacient geriàtric tant la seva prevenció com el seu correcte maneig.
A l’entrada d’avui m’agradaria comentar dos articles que s’han publicat recentment, un estudi realitzat a Hong Kong i l’altre, un assaig clínic realitzat a Dinamarca, que aborden un dels tractaments per combatre la malaltia, el trasplantament de microbiota fecal (FMT). Faecal microbiota transplantation for treatment of recurrent or refractory Clostridioides difficile infection in Hong Kong. Lui RN, et al. Hong Kong Med J 2019;25:178–82 i Fecal Microbiota Transplantation Is Superior to Fidaxomicin for Treatment of Recurrent Clostridium difficile Infection. Hvas CL, et al. Gastroenterology. 2019 Apr;156(5):1324-13
El primer estudi és un estudi restrospectiu en que s’analitzen tots els pacients que per una recaiguda de CD van rebre FMT. S’analitza el període de 2013 a 2018, trobant-se 24 pacients amb una edat mitjana de 71. El sistema de realitzar la FMT fora per sonda nasogàstrica seguit de endoscòpia alta i colonoscòpia. Segons els seus resultats, el 87.5% dels pacients va resoldre el quadre clínic i els marcadors de CD a les 8 setmanes i nomes un 12% va requerir nova FMT. No hi va haver cap cas de mortalitat en els que van rebre FMT. A l’estudi no s’especifica quins antibiòtics van prendre previ i durant el trasplantament fecal.
El segon article es tracta d’un assaig clínic que compara els resultats del FMT en les recurrències d’infecció per clostridium difficile respecte a l’abordatge terapèutic amb antibiòtics (vancomicina i fidaxomicina), quelcom nou donat que no existeixen estudis que comparin el FMT versus l’ús d’antibiòtics. Es tracta d’un assaig clínic unicentre , tenint com a objectiu primari la resolució clínica i negativització dels marcadors de CD i com a secundari el mantenir-se sense patologia a les 8 setmanes. Els pacients s’aleatoritzaren en tres grups, uns en que se’ls realitzà FMT després de 4 dies de vancomicina oral, uns altres en que se’ls administrà fidaxomicina oral i un tercer grup que se’ls administrà vancomicina oral sola. El FMT es realitzava de manera preferent per colonoscopia i si no per sonda naso-jejuneal. Es van poder analitzar 64 pacients amb edat mitjana de 68 anys. Els resultats foren clarament favorables a la opció de FMT respecte a fidoximicina o vancomicina (p=0.009 FMT vs fidaxoicina, p=0.001 FMT vs vancomicina i p=0.31 fidoxoicina vs vancomicina). Tot i que com comenten els autors del estudi l’edat de la mostra no fora molt elevada, quan es van analitzar quins factors van contribuir al fracàs de la FMT l’edat avançada no es va trobar entre ells, associant-se el fracàs de la teràpia únicament amb la presència d’anèmia .
Aquests dos articles, tot i ser de metodologia diferents i per tant no comparables, es sumen a altres que cada cop amb major força posen en primera línia de tractament de les recurrències de CD al FMT. En l’era de les resistències antibiòtiques, poder tractar una malaltia derivada d’aquest abús antibiòtic amb una eina diferent i relativament senzilla com la FMT és una estratègia que els clínics hem d’explorar amb profunditat i aprendre a fer servir de manera preferent.
Bon estiu a tots , geribloggers!!
Aquí us deixo els enllaços: