Autor: Sami Loutfi
Les transicions a l’hospital de les persones grans segueix sent un tema calent en Geriatria. I especialment el de les persones en situació de final de vida i demència. Recentment, s’ha publicat a la revista Age & Ageing, un estudi sobre quins factors poden influir en les transicions de les persones grans amb demència.
L’atenció d’aquestes persones és habitualment fragmentada i estressant, provocant major deteriorament funcional i cognitiu i moltes vegades, són evitables. I és que, com apunta aquest estudi, les visites a Ucies dels hospitals segueixen augmentant en les persones amb demència en el seu últim any de vida, tot i que les morts en números totals de persones amb demència hagin disminuït.
El present estudi pretén veure els factors associats a les transicions d’aquestes persones, així com la freqüència i els seus determinants, l’associació amb l’hospitalització i quins tenen major risc de presentar-les.
Es tracta d’un estudi retrospectiu de cohorts amb pacients majors de 60 anys amb diagnòstic de demència (qualsevol grau), definint dos tipus de transicions: qualsevol transició en els darrers 3 dies (tardia) i múltiples transicions els darrers 90 dies (precoç), entenent com a múltiples transicions aquelles que produeixen 2 o més hospitalitzacions per qualsevol raó o més d’una transició per: Pneumònia, infecció tracte urinari, deshidratació o sepsis. A través del model de regressió logística es van estudiar els factors clínics i sociodemogràfics associats als dos tipus de transicions en final de vida descrits prèviament.
Finalment, es van incloure 8.800 pacients amb un total de 16.447 ingressos hospitalaris compresos entre els anys 2007 i 2016, amb una mitja d’edat de 85.5 anys, majoria de sexe femení, amb diagnòstic d’Alzheimer com a demència més freqüent, seguit de demència vascular inespecífica (amb un 17,4% de criteris de demència avançada). La mitja de l’índex de Charlson fou de 3.5.
Els resultats obtinguts, foren els següents:
1. Un 16% del total van presentar almenys una transició en situació de final de vida (8.9% tardia, un 5.7% precoç i 1.5% dels dos tipus).
2. Les persones amb transicions “precoçes” van ingressar més durant el darrer any de vida comparats amb l’altre grup.
3. Les transicions “tardies” es van asociar positivament al sexe masculí i a hàbits tòxics (enol i altres) i de manera negativa a viure en residència i a la dependència funcional.
4. Les transicions “precoces”, es van associar positivament al sexe masculí, més joves, amb major discapacitat funcional i simptomes depressius. De manera negativa es van associar a l’edat així com viure en àreas socio-econòmiques deprimides. L’índex de Charlson també fou més alt en els que presentaven transicions precoçes.
Tots aquests resultats es van reproduïr en l’analisi multivariable.
Conclusió:
D’una mostra quantitivament bona de pacients amb demència en situació de final de vida, es conclou que les transicions foren freqüents (succeïren en un 16% aprox dels pacients abans de morir), essent les transicions “tardies” les més freqüents però amb tendència a disminuïr, cosa que no succeix amb les “precoçes” les quals s’associen clarament a un major ús de recursos hospitalaris en el darrer any de vida. A destacar que ambdues transicions eren menys freqüents entre aquelles persones que vivien en residències. Un altre aspecte a destacar és que no es va trobar cap associació entre els simptomes disruptius associats a la demència i les transicions hospitalàries.
Probablement, la diferència entre les transicions “precoçes” de les “tardies”, és que sembla que les primeres són més previsibles i probablement són conseqüència (entre d'altres motius), d’una manca de dispositius de suport comunitaris, el què ens podría indicar un punt clar de millora en la intervenció d’aquestes persones en el seu darrer any de vida. O això és el que els autors apunten…n’estem d’acord? Encaixen els resultats amb la nostra pràctica habitual?
Referència:
Javiera Leniz,Irene J Higginson,Robert Stewart,Katherine E Sleeman. Understanding which people with dementia are at risk of inappropriate care and avoidable transitions to hospital near the end-of-life:a retrospective cohort study. Age and Ageing 2019; 0:1–8.