Els pacients amb multimorbilidad tenen major risc de descompensacions, hospitalitzacions potencialment evitables i mortalitat, i si l’atenció del metge que l’atén se centra en una única patologia, tindrà dificultats per manejar la complexitat que comporta la multimorbiditat. Partint d’aquesta idea, Julie P.W.Bynum et al publiquen aquest passat setembre un article al JAGS amb l’objectiu de determinar si l’assistència principal del pacient amb multimorbilidad assumida pel metge de primària comporta millors resultats clínics que si el mateix pacient és portat principalment per un especialista. Dins el grup de metges d’atenció primària es van incloure metges de família, d’interna i geriatres, i es va determinar qui era el metge de referència pel número de visites realitzades de forma ambulatòria. Els pacients estudiats van ser majors de 65 anys de la comunitat amb dues o més patologies cròniques, i els outcomes principals: mortalitat, hospitalitzacions, ús de serveis externs, cost econòmic i patró de visites mèdiques.

De 25 milions de persones, un 22% tenien multimorbilidad. Es van analitzar finalment casi 4 milions de persones (>65 anys, multimorbids, de la comunitat), dels quals 2/3 tenien al metge de atenció primària com a referent, 1/3 tenien un especialista com a referent (cardiologia>hematologia>oncologia). Comparat amb pacients amb un especialista con a metge referent, els atesos majoritàriament pel metge de primària eren més grans, major proporció de dones, amb major prevalença de diabetis Mellitus i de demència i que vivien en comunitats més pobres. Per a fer posteriorment l’anàlisi comparatiu, es va realitzar un emparellament dels dos grups. Al comparar resultats van observar com pacients amb metge especialista de referent van presentar: major mortalitat, més hospitalitzacions, major cost econòmic, i menor continuïtat assistencial. Entre els atesos per metge de primària com a referent, l’ús d’altres dispositius d’atenció a la cronicitat o discapacitat va ser major, com ingressos residencials o atenció domiciliaria.

D’aquest estudi se'n extreu una conclusió que no ens és estranya als geriatres, doncs coneixem la importància de la valoració i atenció global que precisen aquestes persones altament complexes i els resultats positius associats a la nostra coneguda valoració geriàtrica integral. Falta doncs posar en coneixement i amb major èmfasis aquestes dades als nostres responsables polítics per tal de potenciar i promocionar aquesta atenció des de l’atenció primària, proporcionant les eines i els recursos necessaris. I cal també que la geriatria s’integri de forma més intensa i decidida en l’atenció primària.

Article: Bynum JPW, Chang CH, Austin A, Carmichael D, Meara E. Outcomes in Older Adults with Multimorbidity Associated with Predominant Provider of Care Specialty. J Am Geriatr Soc. 2017 Sep;65(9):1916-1923.