Ester Risco

Ester Risco

Infermera at Hospital Clínic de Barcelona/ Universitat de Barcelona
Investigadora en el grup de recerca CURES A LA GENT GRAN DEPENENT (CGGD).
Ester Risco

M’estreno com a redactora d’aquest bloc parlant sobre la valoració del dolor crònic en persones grans institucionalitzades en centres de llarga estada o residències. Per això, he escollit un estudi realitzat a Suècia i publicat recentment al BMC Geriatrics.

La prevalença del dolor crònic en residències és dubtosa, ja que les xifres oscil·len entre el 33 i el 83%. Aquesta variabilitat sovint s’atribueix a un infraregistre per part dels professionals. I també, a la dificultat per valorar-ho en persones amb deteriorament cognitiu. L'estudi avalua una intervenció basada en una formació teòrico-pràctica per a infermeres i auxiliars, sobre la valoració sistemàtica del dolor, mitjançant un assaig clínic. A destacar, que per a la recollida de dades varen utilitzar un mètode mixt, combinant metodologia quantitativa i qualitativa. Quantitativa: es va mesurar el deteriorament cognitiu (MMSE), nivell de dolor (NRS-scale), nivell de benestar (WHO-5), qualitat de vida (QUALID-scale) i nivell de dependència (Katz-ADL) dels residents. Qualitativa: revisió dels cursos clínics, i entrevistes a infermeres i auxiliars per conèixer la percepció sobre la implementació de la intervenció.

En total, sis unitats amb 98 residents en el grup experimental i quatre unitats amb 68 residents en el grup control van completar l’estudi. Tot i que només es van obtenir diferències estadísticament significatives en el nivell de dependència, els resultats mostraven que un millor coneixement i sensibilització sobre el dolor, contribueix a millorar el seu maneig. Sobretot, quan s’adaptaven les mesures en aquells amb deteriorament cognitiu. Això es tradueix en un augment en la identificació dels casos, un millor seguiment i en conseqüencia, una millora de les capacitats físiques i funcionals dels residents.

Sorprèn l’escàs registre per part de les infermeres sobre les mesures utilitzades per a la gestió del dolor. Aquesta informació ajuda a prendre decisions sobre tractaments i cures, i tenint en compte que correspon a un tema de seguretat clínica, és convenient destacar-ho. A Suècia (i també a Catalunya) la infermera que treballa en una residència acostuma a desenvolupar menys activitats directes amb els residents, ja que aquestes solen recaure majoritariament en les auxiliars (TCAI o aux. geriatria). Això fa que si la comunicació entre elles no és òptima, alguns aspectes no siguin documentats o valorats.

Arribat aquest punt, és interessant recordar que el dolor crònic és un trastorn multifactorial que precisa d’un abordatge coordinat. Ja disposem d’instruments adaptats a diferents perfils de residents, però és necessari crear consciència i ser proactius en les valoracions. Amb l’experiència sueca hem consolidat la idea que la infermera geriàtrica pren un alt nivell de responsabilitat sobre el dolor. I també, que noves estratègies de sensibilització i comunicació, poden ajudar a assolir millors resultats. Acostant-nos, cada vegada més, a residències “lliures de dolor”.

Mamhidir, A.-G., Sjölund, B.-M., Fläckman, B., Wimo, A., Sköldunger, A., & Engström, M. (2017). Systematic pain assessment in nursing homes: a cluster-randomized trial using mixed-methods approach. BMC Geriatrics, 17(1), 61. https://doi.org/10.1186/s12877-017-0454-z
 

Tags: , ,