Neus Gual

Metgessa especialista en geriatria del Parc Sanitari Pere Virgili.Co-coordinadora del #GeribloC.
Neus Gual

La valoració de la fragilitat està adquirint major rellevància clínica els últims anys, i específicament en plantes quirúrgiques, cada cop disposem de més dades que evidencien que el grau de fragilitat pot condicionar els resultats de salut. En aquest sentit, Benjamin L Taylor et al publiquen a principis del 2019 un estudi on analitzen l’associació de la fragilitat amb l’ús de recursos sanitaris després d’una intervenció major de càncer urològic. L’interès en valorar la fragilitat en aquest tipus de cirurgies és sobretot per l’alta incidència de càncer de bufeta urinària, pròstata i ronyó en persones d’edat avançada.

Es tracta d’un estudi retrospectiu utilitzant dades del Programa Nacional de Millora de la Qualitat Quirúrgica de la Societat Americana de Cirurgians, que inclou individus sotmesos a cirurgia major per càncer urològic entre el 2012 i 2016. Per valorar la fragilitat utilitzen l’índex de Fragilitat de 5 ítems (Five-item Frailty Index =FFI), que puntua la segons la presència i grau de Diabetis Mellitus, MPOC, HTA, ICC i estat funcional.

L’estudi inclou finalment 92.999 persones, de 63 anys de mitja, la majoria homes. Les intervencions més freqüents són: prostatectomia radical mínimament invasiva (41%), nefrectomia radical mínimament invasiva (16%) i cistectomia radical (10%). En l’anàlisi multivariat destaca que a major grau de fragilitat, major risc  d’augmentar l’ús de recursos sanitaris (els més fràgils (FFI>3) dupliquen el risc), analitzat tant de forma combinada com de forma separada (estada hospitalària llarga, necessitat de trasllat a centre de llarga estada o rehabilitació i reingressos). Aquest augment del risc dels pacients fràgils es manté en totes les cirurgies urològiques.

En l’anàlisi univariat, també s’observa un augment progressiu de complicacions a mesura que augmenta el grau de fragilitat i, específicament en la cistectomia radical, aquest augment de la fragilitat s’associa també a un increment progressiu de la mortalitat.

Com a punts forts de l’estudi destaca la amplíssima mostra de pacients, l’anàlisi no només de complicacions post-quirúrgiques, sinó també del seu impacte en l’ús de recursos, i l’ús d’un índex de fragilitat extremadament senzill i ràpid d’aplicar. Com a limitacions, destaca la absència d’estratificació segons les característiques del tumor (mida, extensió, estadi...) i segons els nivells d’albúmina, factor associat a mals resultats. També cal precisar que només un 5% de pacients van ser valorats com molt fràgils (FFI>3).

No és una novetat però si que va en la línia dels últims estudis publicats i ajuda a la geriatria a continuar treballant per implementar la valoració de la fragilitat com a pas previ a la intervenció quirúrgica d’una persona d’edat avançada amb patologia oncològica. La identificació del grau de fragilitat ens ha de permetre estratificar millor els risc, millorar la planificació prequirúrgica, i realitzar intervencions individualitzades de prehabilitació i també perioperatories per millorar-ne els resultats.

 

Article: Taylor BL et al. Frailty and Greater Health Care Resource Utilization Following Major Urologic Oncology Surgery. Eur Urol Oncol. 2019 Feb;2(1):21-27.

 

Tags: