Recentment vaig col·laborar en un post sobre subjeccions a un altre bloc. I quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que és un tema que interessa, i molt. La mostra és que aquest post és el més visitat, i dobla en nombre de visites al següent post més vist d'aquest bloc. Així que quan vaig veure que es publicava un article de prevalença de l'ús de subjeccions a Espanya, no vaig dubtar ni un mil·lisegon en comentar-ho aquí amb vosaltres.

Aquest article publicat per Estévez Guerra et al. al BMC Geriatrics va consistir en realitzar un tall descriptiu de l'ús de subjeccions a tots els centres de llarga estada / residències públiques de les illes Canàries de més de 80 llits. Van ser revisades 30 unitats de 9 centres diferents, que van incloure un total de 1238 participants. Es van excloure aquells que portessin menys d'un mes a la unitat, i tots aquells que no tinguessin mobilitat. Per això van usar els apartats de la Brandon Scale d'activitat i mobilitat. Tots aquells que tinguessin menys de quatre punts es va considerar que no tenien mobilitat i es van excloure de l'estudi. Així que finalment van analitzar només a 920 residents.

Però, què van considerar subjecció. Doncs per això van usar l'últim consens internacional publicat al JAGS el setembre del 2016:

“Any action or procedure that prevents a person’s free body movement to a position of choice and/or normal access to his/her body by the use of any method that is attached or adjacent to a person’s body and that he/she cannot control or remove easily”.

En aquest estudi van considerar que les baranes bilaterals sí que eren subjecció, a part dels altres sistemes de subjecció que ja coneixeu.

La revisió de l'ús de subjeccions es va fer de manera observacional. Per això van a anar dues infermeres entrenades a cada unitat fins en quatre ocasions al llarg d'un mateix dia, tant de dia com de nit. Això sí, sense haver-se informat al personal de la unitat del moment en què seria visitat. També van recollir, a part de les dades de mobilitat, dades d'edat, sexe i cognició.

Alguns dels resultats a destacar són que el 85% dels residents almenys tenien un tipus de subjecció. Sent les baranes les més usades (84.5%; 95% CI: 81.1-87.9). És més quan es va fer una anàlisi excloent-les, la prevalença baixava al 36.6%. El segon tipus de subjecció més usat va ser el cinturó en cadira (26.9%), seguit del d'en llit (9.9%). I finalment l'ús de turmelleres o canelleres era del 1.2%.

I per què es fan servir. Doncs la indicació principal és el risc de caigudes (94.2%). Una dada a destacar és que no està documentat el per què  de l'ús de les baranes en la majoria dels casos.
I quines són les persones amb més risc de ser subjectades?. Doncs les que tenen major deteriorament cognitiu, i les que tenen major deteriorament funcional. És a dir una escala de Brandon més propera a 4.
Però per què es fan servir tant, en comparació amb altres països, tot i que està més que demostrat que no eviten caigudes, és més són perjudicials. Doncs aquí plantegen que aquest gran ús es deu a la falta d'entrenament del personal en prevenció en caigudes i en maneig no farmacològic de les alteracions de conducta. Així com també per una manca de regulació legal a nivell estatal. És més que no estigui registrat perquè s'usa una barana pot ser indicatiu de l'absència de consideració d'aquesta eina com a element de subjecció.

Pel que fa a la meva opinió, perdó de nou pe r l' autobombo, però el millor que puc opinar, que és com intentar evitar-les, ja ho vaig escriure aquí.

 

Estévez-Guerra GJ, Fariña-López E, Núñez-González E, Gandoy-Crego M, Calvo-Francés F, Capezuti EA. The use of physical restraints in long-term care in Spain: a multi-center cross-sectional study. BMC Geriatr. 2017 Jan 21;17(1):29. doi: 10.1186/s12877-017-0421-8.

 

 

Tags: , , ,