Francesc Riba

Francesc Riba

-Geriatre. Unitat Geriatria d'Aguts. Hospital de Granollers.
-Geriatra. Unidad Geriatría de Agudos. Hospital de Granollers.
Francesc Riba

Aquesta setmana l'Oscar Duems, geriatre de l'Hospital General de Granollers, col.labora amb el GeribloC, comentant el següent article.

Es diu que en medicina dos més dos no són quatre, tot i així, en diverses ciències biològiques seguim utilitzant i buscant regles simples per formar models teòrics.

Recentment a la revista Ann of Eme­­rg Med s'ha publicat un estudi, innovador, que analitza els ingressos traumatològics dels últims 12 anys al Japó. Però, perquè un estudi sobre urgències traumatològiques resulta interessant en el nostre àmbit? i quina rellevància té que sigui un estudi japonès?

Seria suficient, amb dir que es tracta de l'anàlisi de la base de dades nacional de traumatismes que condicionen ingrés hospitalari, amb més de 120 mil pacients, per respondre a la primera pregunta. I atès que el Japó té la proporció més gran de població anciana del món, més d'un terç de la mostra correspon a majors de 70 anys. Així doncs, aquest estudi ens brinda l'oportunitat única d'analitzar els mecanismes condicionants i conseqüències dels traumatismes en tots els grups d'edat, així com investigar les característiques diferencials dels traumatismes severs en els ancians.

Com era d'esperar els autors assenyalen les caigudes com la principal causa de traumatismes. Tampoc sorprèn que les lesions a la pelvis i les extremitats inferiors fossin més prevalent en aquest grup d'edat i que l'increment de la mortalitat va associada a l'edat (tot i la menor intensitat de l'impacte). Els resultats més sorprenents es troben en investigar la capacitat predictiva de les principals escales de valoració pronòstica en traumatologia.

Les escales utilitzades generalment en urgències pel triatge de pacients són: l'escala de lesions severes o Injury Severity Score (que suma la severitat de les lesions de 6 regions del cos) i la Revised Trauma Score (que inclou estat mental, tensió arterial i freqüència respiratòria). Aquestes van mostrar ser altament predictives de mortalitat hospitalària en els pacients adults; però i en els ancians?...

Els resultats van confirmar la poca rellevància de la utilització aïllada de criteris fisiològics (inclosos signes vitals) i de la severitat de les lesions per a predir la mortalitat en aquest grup d'edat. Això és degut, en gran part, a l'enorme heterogeneïtat per a sobreviure a una lesió aguda (que no es correspon amb l'edat cronològica) i de la participació de diversos factors que conflueixen en el pacient ancià modificant la seva trajectòria i pronòstic vital (malalties cròniques, reserva fisiològica, agents externs...).

A l’hora d’enfrontar-nos amb pacients de complexitat clínica, una simple equació de 2 o més variables ens resulta insuficient, principalment pel fet que les nostres evidències són limitades, amb freqüència no  sabem interpretar-les i molts cops desconeixem la majoria dels factors implicats. Perquè, encara que l'explicació més simple pot ser la més probable en la població general, no necessàriament és la vàlida en els nostres pacients.

Més que l'acceptació de l'impredictible dels càlculs en medicina, l’estudi recorda que hem de dirigir esforços a descobrir quins elements formen aquest famós 4, com podem mesurar-los o conjugar-los i perquè de tant en tant el resultat dóna 5. Perquè si som capaços d'entendre que la simplicitat no es aplicable a pacients amb complexitat clínica, només així, podríem adaptar les matemàtiques a l’avaluació del pacient geriàtric amb traumatisme sever.

 

Referències:

 

Tags: , ,