Un alto número de pacientes >65 años reciben de forma rutinaria tratamientos potencialmente inapropiados (PIM) (aquellas consideradas inefectivas o que suponen un alto riesgo para este grupo de población o cuyo uso es evitable) que pueden ser causa de yatrogenia bien directamente o través de interacciones asociandose a un aumento de morbi-mortalidad, aumento de esncia y de los costes hospilarios. La prevalencia de las mismas se incrementa con la edad alcanzando un 70% en unidades de agudos. En este artículo, un grupo italiano, trata de evaluar el impacto de un programa de formación de los médicos prescriptores en la incidencia de PIM en pacientes >65 años ingresados en una unidad de convalecencia.

Se trata de un estudio transversal que realiza 2 encuestas entre las que se realiza la formación de los médicos prescriotpres a con el objetivo de comparar el grupo PRE-formación (control) incluyendo 450 pacientes y el post-formación (intervención) que incluia 340 pacientes, midiendo el número de PIM y estancia media. Se incluian aquellos paciente mayores de 65 años con más de 2 patologías crónicas activas y el uso de al menos 4 fármacos. Dicho pacietnes procedían principalmente de unidades de cardiología y neurología.

Se realizó una formación del personal médico consistente en un curso intesivo de 3 días impartido por facultativos especializados en prescripciones inapropiadas, incluia módulos de epidemiología, patogenesis, interacciones, particularidades del pacietne anciano, así como el uso de un programa informático específico que consistía un programa integrado en una plataforma informatica comercializada que integra un manual de criterios de “prescripción inapropiada” que se integra en una PDA

El objetivo primario fue el número acumulativo de PMI y el secundario la estancia media de los pacientes. Se usaron los criterios de BEERS 2003 (dada la fecha de inicio del estudio).

Los datos obtenidos fueron analizados mediante regresión lineal y posteriormente aquellas variables que mostraron significación estadística en el modelo univariante fueron sometidos a un analisis multivariante

El número medio de fármacos prescritos fue de 8 en el control y 9 en el intervención. El grupo de intervención mostraba mayor comorbilidad así como una menor estancia media. Los fármacos más usados en ambos grupos fueron, de mayor a menor, cardiovasculares, antininflamatorios y psicofármacos.
Un total de 413 pacientes (52.3%) recibía al menos una PIM, 148 (18.73%) recibía 2 o más y 19 (2.4%) recibía más de 4 con un máximo de 7 PIMs en un solo enfermo. El número total de PIMs fue de 626 siendo la familia más implicada en ambos grupos los antiarrítmicos. La única diferencia significativa fué una menor incidencia de uso de AINEs en el grupo intervención

Se objetivó una reducción significativa de PIM en el grupo control, especialmente en el grupo que presentaban más de 4 PIMs al ingreso. En el anàlisis multivariante los factores predictores de PIMs fueros la edad, el número de fármacos y la intervención. La estancia media se correlacionaba con la comorbilidad y la intervención

Este estudio, demuestra como una adecuada formación puede reducir el número de prescripciones potencialmente inapropiadas así como la estancia media hospitalaria mostrando como dicha estrategia podría ser de gran utilidad especialmente en pacientes pluripatológicos. Dada la frecuencia de PIMs en todos los ámbitos de asistencia al pacietne anciano así como las complicaciones asociadas al uso de prescripciones inapropiadas la formación y optimización de las pautas de tratamiento se ha convrtido en un objetivo prioritario y necesario de los sistemas de salud. El uso de la herramiento aplicada en este estudio ha demostrado una reducción de la estancia media hospitalaria y consecuentemente de las complicaciones derivadas del ingreso, tanto en lo referente a morbimortalidad como a costes.
La prescripción farmacológica ha de estar basada en una adecuación de la balanza riesgo/beneficio especialmente cuando el potencial beneficio está próximo o iguala los riesgos potenciales de los mismos. Es necesario desarrollar nuevas estrategias que involucren a pacientes, familiares, cuidadores, médicos de todos los niveles asistenciales implicados en la prescrippción y administración de fármacos con el objetivo de reducir la iatrogenia e implementar la adhesión al tratamiento.

Como limitaciones del estudio podría destacar el hecho de no incluir la aparición de reacciones adversas medicamentosas con objetivo, esto se debe a que el mismo grupo lleva un estudio más amplio donde si se incluye.

Es necesario continuar la búsqueda de instrumentos que puedan ayudar a reducir la incidencia de PIMs especialmente en ancianos pluripatológicos que a su vez consumen un importante número de diferentes fármacos. Herramientos que incluyan la formación específica en el manejo farmacológico del paciente anciano así como el uso de herramientos estandarizadas son cada más necesarias dado el auimento exponencial de este segmento poblacional así como el elevado número de diferentes profesionales implicados en sus cuidados

Impact of an Innovative Educational Strategy on Medication Appropriate Use and Length of Stay in Elderly Patients.
Corbi G, Gambassi G, Pagano G, Russomanno G, Conti V, Rengo G, Leosco D, Bernabei R, Filippelli A, Ferrara N.

Medicine (Baltimore).
Vol 94, Number 24, June 2015

PROGRAMES DE FORMACIÓ ESPECIFICA EN FARMACOLOGIA DE L’ANCIÀ COM A EINA PER CONCILIAR EL TRACTAMENT ALHORA QUE REDUIR LES CONSEQÜÈNCIES DERIVADES DE LA POLIFARMÀCIA EN PACIENTS PLURIMEDICATS

Un alt nombre de pacients> 65 anys reben de forma rutinària tractaments potencialment inapropiats (PIM) (aquelles considerades inefectives o que suposen un alt risc per a aquest grup de població o l'ús és evitable) que poden ser causa de iatrogènia bé directament o través d’interaccions associant a un augment de morbi-mortalitat, augment de l’estada i dels costos hospilaris. La prevalença de les mateixes s'incrementa amb l'edat aconseguint un 70% en unitats d'aguts. En aquest article, un grup italià, tracta d'avaluar l'impacte d'un programa de formació dels metges prescriptors en la incidència de PIM en pacients> 65 anys ingressats en una unitat de convalescència.

Es tracta d'un estudi transversal que realitza 2 enquestes entre les que es realitza la formació dels metges prescriptors amb l'objectiu de comparar el grup PRE-formació (control) incloent 450 pacients i el post-formació (intervenció) que inclou 340 pacients, mesurant el nombre de PIM i estada mitjana. S’inclouen aquells pacient majors de 65 anys amb més de 2 patologies cròniques actives i l'ús d'almenys 4 fàrmacs. Aquest pacients procedien principalment d'unitats de cardiologia i neurologia.

Es va realitzar una formació del personal mèdic consistent en un curs intensiu de 3 dies impartit per facultatius especialitzats en prescripcions inadequades, incloïa mòduls d'epidemiologia, patogènesi, interaccions, particularitats del pacient ancià, així com l'ús d'un programa informàtic específic que consistia en un programa integrat en una plataforma informàtica comercialitzada que integra un manual de criteris de "prescripció inapropiada" que s'integra en una PDA.

L'objectiu primari va ser el número acumulatiu de PMI i el secundari l'estada mitjana dels pacients. Es van usar els criteris de BEERS 2003 (donada la data d'inici de l'estudi).

Les dades obtingudes van ser analitzades mitjançant regressió lineal i posteriorment aquelles variables que van mostrar significació estadística en el model univariant van ser sotmeses a una anàlisi multivariant.

El nombre mitjà de fàrmacs prescrits va ser de 8 en el control i 9 en el intervenció. El grup d'intervenció mostrava major comorbiditat així com una menor estada mitjana. Els fàrmacs més usats en ambdós grups van ser, de major a menor, cardiovasculars, antiinflamatoris i psicofàrmacs.
Un total de 413 pacients (52.3%) rebia almenys una PIM, 148 (18.73%) rebia 2 o més i 19 (2.4%) rebia més de 4 amb un màxim de 7 PIMs en un sol malalt. El nombre total de PIMs va ser de 626 i és la família més implicada en tots dos grups els antiarítmics. L'única diferència significativa va ser una menor incidència d'ús d'AINEs en el grup intervenció.

S’objectiva una reducció significativa de PIM en el grup control, especialment en el grup que presentaven més de 4 PIMs a l'ingrés. En l'anàlisi multivariant els factors predictors de PIMs van ser l'edat, el nombre de fàrmacs i la intervenció. L'estada mitjana es correlacionava amb la comorbiditat i la intervenció.

Aquest estudi, demostra com una adequada formació pot reduir el nombre de prescripcions potencialment inapropiades així com l'estada mitjana hospitalària mostrant com aquesta estratègia podria ser de gran utilitat especialment en pacients pluripatològics. Donada la freqüència de PIMs en tots els àmbits d'assistència al pacient ancià, així com les complicacions associades a l'ús de prescripcions inapropiades, la formació i optimització de les pautes de tractament s'ha convertit en un objectiu prioritari i necessari dels sistemes de salut. L'ús de l’eina aplicada en aquest estudi ha demostrat una reducció de l'estada mitjana hospitalària i conseqüentment de les complicacions derivades de l'ingrés, tant pel que fa a morbi-mortalitat com als costos.
La prescripció farmacològica ha d'estar basada en una adequació de la balança risc / benefici especialment quan el potencial benefici està pròxim o iguala els riscos potencials dels mateixos. Cal desenvolupar noves estratègies que involucrin a pacients, familiars, cuidadors, metges de tots els nivells assistencials implicats en la prescripció i administració de fàrmacs amb l'objectiu de reduir la iatrogènia i implementar l'adhesió al tractament.

Com a limitacions de l'estudi podria destacar el fet de no incloure l'aparició de reaccions adverses medicamentoses amb objectiu, això es deu al fet que el mateix grup porta un estudi més ampli on si s'inclou.

Cal continuar la recerca d'instruments que puguin ajudar a reduir la incidència de PIMs especialment en ancians pluripatològics que al seu torn consumeixen un important nombre de diferents fàrmacs. Eines que incloguin la formació específica en el maneig farmacològic del pacient ancià així com l'ús d’eines estandarditzades són cada més necessàries donat l’augment exponencial d'aquest segment poblacional així com l'elevat nombre de diferents professionals implicats en les seves cures
Impact of an Innovative Educational Strategy on Medication Appropriate Use and Length of Stay in Elderly Patients.
Corbi G, Gambassi G, Pagano G, Russomanno G, Conti V, Rengo G, Leosco D, Bernabei R, Filippelli A, Ferrara N.
Medicine (Baltimore).
Vol 94, Number 24, June 2015

 

Tags: