Sami Loutfi

Sami Loutfi

Metge Geriatra
Adjunt al Servei de Geriatria del Consorci Sanitari de Terrassa.
Unitat Funcional d'atenció domiciliària al pacient crònic i complexe.
Sami Loutfi

És ben sabut que, l’últim any de vida de les persones és quan més hospitalitzacions presenten i quan es produeix un major consum de fàrmacs. I això inevitablement, ens porta a què l’hospitalització d’aquests pacients hauria de servir per fer una àmplia revisió dels fàrmacs que prenen i establir els objectius de la seva atenció.

L’article que comento aquesta setmana, és un estudi observacional publicat recentment a la revista Age & Ageing, on mostra com els criteris de l’STOPPFrail poden servir per aquest propòsit. Es tracta d’una llista de 27 indicadors que ajuden al clínic a desprescriure medicació inadecuada/fútil en pacients en el seu últim any de vida. De fet, l’estudi té com a objectius dos ben clars: determinar la prevalença de la medicació potencialment inapropiada (PIM’s, en el seu acrònim anglès) definida en l’eina de l’STOPPFrail en la llista de medicació a l’alta i per altra banda, medir el consum de fàrmacs mentre estan ingressats.

Per l’estudi, es van incloure persones de 65 anys o més que van estar ingressats almenys dos dies en el període comprès entre Gener de 2014 i Desembre del mateix any, excloent els pacients que morien o que a l’alta es traslladaven a unitats de cures pal-liatives o residències assumint estadiatge final de malaltia avançada.

En la mostra, es van incloure finalment 410 pacients, amb una edat mitja de 80.8 anys. La polifarmàcia era altament prevalent, amb una mitja de 8,4 fàrmacs per pacient. A l’alta, el 63,7% eren fràgils severs o tenien un diagnòstic de malaltia avançada.

La prevalença de PIM’s de l’STOPPFrail, era també notable. Més d’un 80% de pacients tenien almenys una medicació descrita en els criteris i un 34% tenien 3 o més medicacions potencialment inapropiades. Si s’hagués implementat l’ús dels criteris de l’STOPPFrail en pacients amb polifarmàcia, hauria resultat en aproximadament una reducció del 23% del total de fàrmacs.
Hipolipemiants, inhibidors de la bomba de protons, antipiscòtics i suplements de calci formaven el 59% dels PIM’s descrits en els criteris.

Per altra banda, quan es tenia en compte el consum de fàrmacs durant l’hospitalització, presenten uns resultats molt significatius: la mitja de fàrmacs consumits durant totes les seves estades hospitalàries en el seu últim any de vida eren de gairabé 24….

Una de les limitacions de l’estudi és que no té en compte del 18 al 29% de persones que no són hospitalitzades en el seu darrer any de vida, tot i que probablement com indiquen els mateixos autors, els simptomes, la malaltia i la polifarmàcia són menys marcats en aquestes persones.

En resum, l’article posa de manifest que les persones grans en el seu darrer any de vida, tenen polifarmàcia, i un quart d’ells prenen tota aquesta medicació per a prevenció primària a llarg plaç, on el benefici és molt dubtós que es produeixi. A més, un terç dels pacients ingressats, prenien 3 o més medicacions potencialment inapropiades.

Cada cop més, els professionals clínics ens els hospitals (i fora d’ells), hauran de reconéixer el pacient gran fràgil en el seu darer any de vida i ser capaços de desprescriure sobretot aquells fàrmacs sense beneficis clars a mig-llarg plaç. I saber reconéixer quan aquestes persones entren en aquesta fase, serà cada vegada més important. Els simptomes i la discapacitat associada, són particularment importants en la presa de decisions, tenint en compte que aquesta, sempre haurà de ser individualitzada i centrada en la persona.

Per tot això, es postula que els criteris de l’STOPPFrail, poden ser de gran ajuda pels clínics en les decisions de desprescripció en aquest context.

REFERÈNCIES:
Drug consumption and futile medication prescribing in the last year of life: an observational study
D Curtin D O’Mahony P Gallagher
Age and Ageing, Volume 47, Issue 5, 1 September 2018, Pages 749–753. https://doi.org/10.1093/ageing/afy054