l que abans era una afirmació; ara entra en debat:

A un costat del Ring: Les caigudes, un dels gegants de la geriatria per la seva associació a elevades taxes d'hospitalització, institucionalització, discapacitat, la por de caure, disminució de l'activitat i pitjor qualitat de vida.

A l'altre costat: Fàrmacs i polifarmàcia; síndrome geriàtric definit per l'OMS com l'ús simultani de tres o més medicaments ja sigui amb o sense prescripció mèdica. Citar també el gran nombre de productes d'herbolari que es dispensen de manera imprudent en aquest grup d'edat.

L'adult ancià és un dels que més fàrmacs té prescrits, més pluripatologia presenta i és valorat per un major nombre d'especialistes diferents, on crida l'atenció la manca de comunicació entre ells. La conseqüència n’és una prescripció inadequada, duplicitat de tractaments, risc d'interaccions i reaccions adverses que ens porta a una major morbiditat, mortalitat i ús excessiu recursos sanitaris.

Durant anys hem considerat determinades classes de medicaments, com benzodiazepines, antidepressius, antipsicòtics, antihipertensius i diürètics, com factors de risc extrínsecs fonamentals en el risc de caiguda. Múltiples estudis avalen aquesta teoria, de fet hi ha escales de valoració del risc de caigudes on s'inclouen com a ítems de risc, per exemple en l'escala de Downton. No obstant això, estudis recents suggereixen que aquesta associació no és significativa quan la prescripció d'aquests fàrmacs és adequada o no està associada a polifarmàcia.

Us mostrem un estudi prospectiu de cohorts de base poblacional, de 2 anys de seguiment, on hi han participat 6,666 adults majors de 50 anys (The Irish Longitudinal study on Ageing) publicat a la revista Age and Ageing del 2015.

Es va investigar l'associació entre caigudes i polifarmàcia (5 o més fàrmacs), entre caigudes i fàrmacs establerts com factors de risc en les mateixes (citats anteriorment) i finalment la interacció entre aquests dos grups (polifarmàcia i fàrmacs de risc) amb les caigudes. La variable caigudes es va subdividir (en baix nombre, elevat nombre i greus). Els resultats van ser ajustats a factors sociodemogràfics i co-morbiditat.

Dels 6666 participants, 1145 presentaren polifarmàcia a l'inici de l'estudi (17%). Es van enregistrar 3113 caigudes en total i d'elles, 642 amb conseqüències greus.

Van patir més caigudes les dones, ancians, malalts pluripatològics, amb deterior funcional, dolor crònic o història prèvia de caigudes o fractures.

En l'estudi es va observar:

  1. Els participants que presentaven polifarmàcia i a més a més incloïen algun antidepressiu s’associaven a un major risc de presentar gran nombre de caigudes i amb greus conseqüències. No obstant, l’ús d'antidepressius sense existència de polifarmàcia i la polifarmàcia sense antidepressius no ho eren.
  1. L'ús de benzodiazepines es va associar a presentar gran nombre de caigudes de manera independent a l’existència de polifarmàcia. Però si a més coincidia amb aquesta s’observava un increment de les caigudes greus.
  1. Els antihipertensius, diürètics i antipsicòtics, no es van associar a caigudes.

Comentari:

La farmacologia és un món fascinant on poques vegades ens hi parem a pensar o a revisar llevat que es tracti de fàrmacs o associacions que ja tenim integrats com factors de risc. Aquest és un estudi que precisament reivindica el contrari. Ens fa recordar de nou el tema d'individualitzar en l'ancià, de no conformar i anar una miqueta més enllà, i revisar les característiques farmacodinàmiques i farmacocinètiques en pacients polimedicats amb símptomes o signes que no ens acabin d’encaixar.

Referència:

Richardson K, Bennett K, Kenny RA. Polypharmacy including falls risk-increasing medications and subsequent falls in communitydwelling middle-aged and older adults. Age and Ageing 2015; 44: 90–96.

 

Data de publicació: 25/03/15.

 

Tags: , ,