Mariona Espaulella

Mariona Espaulella

Metge geriatre - Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.

Médico geriatra - Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic
Mariona Espaulella

A principis del 2018 el JAGS va publicar un article on es proposava una metodologia per individualitzar les mesures preventives per la gent gran.

Les actuacions preventives tenen per objectiu millorar la salut de les persones. Aquestes intervencions han de tenir un bon balanç risc benefici.

Aquest article proposa un marc per valorar si un pacient és tributari a realitzar una mesura preventiva on per una banda s’avalua l’esperança de vida i es contraposa amb el temps necessari per beneficiar-se d’una intervenció. Així doncs quan l’esperança de vida és inferior al temps necessari per beneficiar-se d’una intervenció, no es recomana aquella actuació, quan és el contrari si, i quan el cas és que l’esperança de vida i el temps necessari per beneficiar-se d’una intervenció és similar els valors i les preferències del pacient són claus per prendre la decisió. Per exemple si necessites tractament amb bifosfonats per l’osteoporosi i s’ha calculat que aquests necessiten entre 8-19 mesos per començar a generar beneficis, si la teva esperança de vida és inferior a aquest període tindrà poc sentit iniciar aquest tractament.

L’article també fa èmfasi en com comunicar aquesta informació als pacients. Un estudi ha detectat que els pacients presenten una resposta negativa a “vostè no viurà suficientment per tal de beneficiar-se d’aquesta prova”, en canvi responen de forma molt més comprensiva a “ aquesta prova no l’ajudarà a viure més temps” o bé “aquesta prova és més probable que us causi algun dany que us ajudi”.

Els dos conceptes que presenta l’estudi (esperança de vida i temps necessari per beneficiar-se d’una intervenció) són resultats probabilístics estimats d’una població i que per tant tenen un grau d’incertesa aplicats de forma individual. Malgrat la incertesa, les estimacions poblacionals poden proporcionar important informació sobre els riscs individuals i millorar les decisions clíniques.

En resum, cal fer prevenció sempre que sigui possible però balancejant molt bé els riscs vs els beneficis que aportarà cada intervenció. Tenir eines que ens ajudin a prendre decisions individuals és de gran ajuda per la pràctica quotidiana. Així és que ús animo a mirar-vos l’article on es presenten les taules de pel càlcul de esperança de vida i també dóna una taula amb alguns dels temps necessaris per beneficiar-se d’algunes intervencions. Bon estiu a tothom.

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29155445

 

Tags: