Donada la dificultat ja sabuda d’incloure les persones grans en estudis randomitzats de fase III per testar nous fàrmacs, tenim encara dificultats en tenir dades suficients que ens prediguin amb poc marge d’error, els efectes adversos de la seva medicació que per altra banda, donades les seves condicions clíniques, en precisen freqüentment i els prenen en elevada quantitat.

Recentment, a la revista nord-americana JAGS, s’ha publicat un article on es fa una revisió bibliogràfica dels anys 2015 i 2016, on intenta posar de manifest la importància del risc de la medicació en aquest grup d’edat. En aquest sentit, a través del buscador OVID i Google Scholar, es van seleccionar un total de 110 articles de les principals revistes d’impacte en llengua anglesa, dels quals finalment es van escollir 4 dels 10 que es van acordar entre 2 revisors independents.

El primer article, realitzat per Qato et al. als EUA, es basa en la polifarmàcia i les interaccions medicamentoses. Es va portar a terme un anàlisi longitudinal descriptiu sobre els patrons de prescripció i el risc d’interacció medicamentosa en persones entre 62 i 85 anys de la comunitat. S'assenyala, l’augment tant de la medicació subjecta a prescripció mèdica com la que no ho està, destacant les estatines, els antiagregants plaquetaris i els productes amb Omega-3. Afegir a més, l’augment d’interaccions medicamentoses entre medicació (principalment, estatines, antiagregants plaquetaris i AINE’s) i els suplements alimentaris com l’Omega-3.

El segon article, realitzat per Macmillan et al. a Canadà, tracta d’un estudi de cohorts sobre la prescripció/desprescripció d’un laxant oral en pacients que ingressaven en dos centres sanitaris de Toronto. La mostra agafa 5000 pacients amb una mitjana d’edat de 75 anys. Els resultats assenyalen l’escassa retirada d’aquest laxant de dubtosa eficàcia (docusat sòdic) durant l’ingrés, així com també l’addició del mateix quan abans no el prenien. Alhora, subratlla la importància de la desprescripció en les transicions i d’estar més alerta a l’hora de revisar els plans de medicació entre nivells, donada la inèrcia a seguir pautant medicació durant un ingrés hospitalari com durant el seu seguiment ambulatori.

El tercer article, parla de l’elevat augment de les reaccions adverses per fàrmacs i les conseqüències que es generen en l’ús de les urgències hospitalàries i els ingressos que se’n deriven especialment en els majors de 65 anys.
Shebab et al, fan una revisió a través d’un programa Nacional de vigilància en reaccions adverses medicamentoses als EUA. Tot i les limitacions de l’estudi, es constaten importants augments en els darrers anys de les visites a urgències i hospitalitzacions per aquest motiu; els grups farmacològics més implicats són clars: anticoagulants orals, antidiabètics i analgèsics opioides.

El 4rt i darrer article que seleccionen els autors, es basa en un estudi portat a terme al Regne Unit per Frischer et al., sobre els efectes de l’associació de Melatonina i diferents hipnòtics amb qualsevol tipus de fractura òssia. L’estudi, portat a terme a l’Atenció Primària per més de 1500 metges de família, posa de manifest que l’associació de la melatonina amb hipnòtics sedants no benzodiacepínics, augmenta significativament el risc de fractura.

En conclusió, Aquest article destaca 4 publicacions en la medicació de risc en gent gran que es poden resumir en: polifarmàcia i interaccions medicamentotes, intervencions en les transicions assistencials i desprescripció, reaccions adverses/ús dels recursos i resultats negatius en termes de salut. L’aspecte destacable d’aquestes publicacions és que ens donen evidència per l’aplicació directa alhora que ens recorden la importància del seu risc potencial en tots els nivells assistencials.

Cal seguir en aquesta línea per poder tenir més eines que ens ajudin en l’assistència.

Link a l'article: Recent Literature Update on Medication Risk in Older Adults, 2015-2016. Koronkowski MJ, Semla TP, Schmader KE, Hanlon JT. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28369729