En relació a la recent publicació de la guia de prevenció d’AVC i d’AIT de la AHA/ASA (http://stroke.ahajournals.org/content/45/7/2160.long) la revista Drugs&Aging, aquests mes de setembre ens presenta un article de revisió que té com a objectiu avaluar les recomanacions relatives als fàrmacs en prevenció secundaria d’ictus per al pacient ancià.

Resumint els punts claus sobre el control dels factors de risc cerebrovascular:

  • HTA: el tractament de la hipertensió és possiblement la intervenció més important per a la prevenció secundària d’ictus isquèmic. Es demostren beneficis també quan es tracten majors de 80 anys. El control de les xifres de TA <150/90 mmHg reduirà el risc de nou AVC, ja que mantenir xifres encara més baixes no mostren benefici significatiu i augmenten les complicacions derivades de la hipotensió
  • DM: la prevenció secundària específica per a ancians diabètics no ha estat estudiada amb amplis assajos clínics i de moment es basa en el control de la comorbiditat cardiovascular. La teràpia intensiva no disminueix el risc d’AVC i augmenta els episodis de hipoglucèmia. Objectius menys estrictes de mantenir HbA1c <7-8% es consideren més apropiats.
  • DLP: encara que la teràpia amb estatines sembla ser el tractament de control de lípids més eficaç per a la prevenció de les malalties cardiovasculars, la preocupació per diverses reaccions adverses continuen limitant l'ús entre els ancians. Les estatines mostren un efecte beneficiós també en >75 anys, tot i que s'aconsellen en dosis inferiors.
  • Tractament antiagregant: aspirina o clopidogrel en monoteràpia, o la combinació d'aspirina i dipiridamol estan indicats per a la prevenció d’ ictus amb una eficàcia similar en els esdeveniments cerebrovasculars isquèmics no cardioembòlics. La selecció de l’antiagregant s'hauria de fer en funció de les característiques clíniques i la tolerabilitat de cada pacient. En alguns casos especials, la doble teràpia amb aspirina/clopidogrel, durant un curs de tres mesos, pot ser una opció de prevenció secundària d’ictus, després d'un accident cerebrovascular menor o AIT (si la doble teràpia s'inicia abans de les 24h posteriors a l'esdeveniment) o si l’ ictus és per una estenosis severa intracranial.
  • Tractament anticoagulant: antagonistes de vitamina K i NACOs tenen similar efectivitat, en prevenció d’ ictus cardioembòlics. Els estudis ja fa temps que demostren que el risc de caigudes no són contraindicació per l’anticoagulació. L’eleccció d’antitrombòtics ha de ser individualitzada, segons efectivitat de tractaments previs, característiques clíniques i preferències del pacient.

Comentari:

Les guies poden ser de gran ajuda tot i que no sempre s'adapten als pacients d'edat, s'inclouen cada vegada més, però menys del que es deuria. En general els tractaments intensius en l'ancià per aconseguir xifres "ideals" de TA, HbA1, LDL... aporten major iatrogènia que benefici, és preferible marcar-se objectius més "laxes" i com sempre individualitzar.

Referència:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25212952

 

Tags: