La fragilitat evidència a l'ancià vulnerable, per la seva pluripatologia, condició nutricional, alteració funcional o cognitiva, edat avançada, polifarmàcia i / o disrruptiva social. Parlem d'un "estat clínic i dinàmic que augmenta el risc de discapacitat, dependència, morbiditat, mortalitat institucionalització i hospitalització"; i que requereix una valoració integral per poder realitzar una intervenció multifactorial i multidisciplinar tant a nivell funcional com cognitiu, nutricional i de l'àmbit social per prevenir-ho com J. Gómez Pavón et al. expliquen en una actualització sobre la fragilitat al 2018 a la revista Medicine.

Un altre punt important de la fragilitat i amb la qual està fortament relacionada és la sarcopènia o pèrdua de massa muscular associada a l'envelliment o derivada de malalties cròniques o estats de desnutrició. Aquesta desemboca en una pèrdua de força marcada amb els conseqüents efectes negatius que això provoca en termes de morbimortalitat i qualitat de vida, entre d'altres. 

En aquest context i des del punt de vista nutricional, actualment es recomana que les persones grans portin una dieta rica en proteïnes i a més realitzen exercici físic constant, més concretament recomanen quantitats proteiques > 1,2g / kg de pes al dia com a l'estudi Newcastle 85+ publicat en aquest any a la revista JAGS, fins i tot arribant en alguns casos a 1,6g / kg / dia (J. Gómez Pavón et al.).

La fragilitat es caracteritza per la seva estreta relació amb altres síndromes geriàtriques com les caigudes. A la revista JAGS, s'ha publicat un estudi a principis de 2019 que fa referència a aquest tema. Es tracta d'un estudi de cohort prospectiu de 2464 persones de 60 anys o més no institucionalitzats a Espanya, que van ser reclutats entre 2008-2010 i seguits fins al 2012, amb l'objectiu principal d'avaluar l'associació entre la ingesta total de proteïnes i el risc de caiguda, i com a objectiu secundari avaluar l'associació de la proteïna animal i la ingesta de proteïnes vegetals amb el risc de caure.

Es van introduir variables socioeconòmiques, d'estil de vida, malalties cròniques i oncològiques, tipus de dieta, tipus de proteïna en la dieta, medicació prescrita i activitat física entre d'altres.

 No es va trobar associació protectora entre la ingesta de proteïnes i el risc de caigudes. No obstant això, quan es va estudiar l'associació entre la ingesta de proteïnes i el risc de caiguda, es va observar una interacció estadísticament significativa amb la pèrdua de pes no intencional. Es va veure una tendència inversa entre la ingesta de proteïnes i el risc de caigudes en els participants que van tenir una pèrdua de pes de 4.5 kg o més en l'any anterior.

 Els resultats van en sintonia amb els de l'Estudi de Framingham que tampoc van mostrar associació entre la ingesta de proteïnes i les caigudes; però si va mostrar una associació protectora entre els que havien perdut pes.

 Finalment, atesos els resultats obtinguts en l'estudi que avui comentem, estableixen una possible hipòtesi sobre que l'associació de la ingesta de proteïnes amb caigudes entre individus amb pèrdua de pes involuntària podria estar relacionada amb la fragilitat. Fet que s'ha anat avaluant en altres estudis amb resultats significatius.

 En conclusió, en múltiples estudis s'ha demostrat la relació entre fragilitat, sarcopènia i caigudes, i l'efecte positiu de la ingesta de proteïnes en combinació d'exercici físic constant en les dues primeres, de manera que les intervencions per introduir aquests hàbits en l'adult major, podria prevenir el desenvolupament de sarcopènia i fragilitat; podent deduir-se una reducció del risc de caigudes de manera indirecta.

 

 Ref.: Sandoval-Insausti, H.; Pérez-Tasigchana, R.F.; López-García, E.; Banegas, J.R.; Rodríguez-Artalejo, F.; Guallar-Castillón, P. Protein Intake and Risk of Falls: A Prospective Analysis in Older Adults. J Am Geriatr Soc 67:329-335, 2019.
DOI: 10.1111/jgs.15681