Daniel Colprim

Daniel Colprim

Metge Geriatre at Hospital Comarcal d'Amposta
En el moment actual treballo a la unitat de mitja estada polivalent del Hospital Comarcal d'Amposta.Estudiant de doctorat per la UAB,sobre transicions assistencials i trasllats potencialment evitables des de centres d'atenció intermèdia als hospital d'aguts.
Daniel Colprim

  Els equips  PADES  donen una atenció pal·liativa específica a la comunitat que sovint es tradueix en una disminució de les transicions assistencials dels pacients que atenen. Així tot, l’impacte real que té la intervenció no s’ha valorat a nivell dels centres residencials, on habitualment es disposa d’un equip amb una certa preparació sanitària, capaç de donar resposta a les necessitats dels residents fràgils i en situació de final de vida.

Als EUA s’ha detectat que els pacients amb malalties cròniques avançades, que viuen en centres residencials o Nursing Homes (NH) tenen poc accés a l’atenció pal·liativa en els últims 6 mesos de vida. Massa sovint, aquests acaben els seus últims dies amb transicions innecessàries als hospitals d’aguts o ingressant en unitats específiques de pal·liatius ( Hospice).  Es considera que aquestes transicions suposen una càrrega massa elevada per als pacients, i  fins ara, encara cap estudi havia avaluat l’impacte que hi tenen els equips d’atenció pal·liativa.

Aquest passat més de Novembre, Miller et al. publicava al JAGS un estudi en que valoraven l’impacte d’aquestes equips  en els últims 6 mesos de vida dels pacients.  Seleccionaren un total de 477 pacients de 46 NH, entre el 2006 i el 2010, que havien rebut atenció pal·liativa en els seus centres residencials. Estratificaren en 4 grups en funció dels dies de la primera visita i el temps de defunció: ≤7 , 8-30,31-60 i 61-180 dies.  Seleccionaren per a cada cas 3 controls.   La variable resultat fou l’hospitalització en els últims 7, 30 i 60 dies de vida.

Els autors  objectiven com els pacients  amb l’atenció pal·liativa en les NH, tenen unes ratios menor d’hospitalització que els controls estadísticament significativa, disminuint el 4% aquells que tenen la primera consulta en els últims 7 dies, al 16 % aquells que tenen una atenció els 6 mesos previs de la defunció.

Tot i que l’estudi té les limitacions de ser observacional, retrospectiu i sense aleatorització, aquest està fet amb una metodologia rigorosa per a l’obtenció de les dades i la selecció de controls,  i demostra l’efecte beneficiós de l’atenció pal·liativa en les NH. Així tot, aquest només és la primera pedra per  futurs estudis aleatoritzats  que acabin de confirmar el valor dels equips d’atenció domiciliaria per evitar les transicions assistencials dels pacients en situació de final de vida.

Referència:

Miller, S.C. et al., 2016. Palliative Care Consultations in Nursing Homes and Reductions in Acute Care Use and Potentially Burdensome End-of-Life Transitions. Journal of the American Geriatrics Society, 64(11), pp.2280–2287.

 

Tags: , , ,