Neus Gual

Neus Gual

Metgessa especialista en geriatria del Parc Sanitari Pere Virgili.Co-coordinadora del #GeribloC.
Neus Gual

El control del dolor crònic osteoarticular comporta un empitjorament significatiu de la qualitat de vida de les persones que ho pateixen i resulta tot un repte per al metge que ho tracta. L’augment de l’ús d’opiacis entre la població fa pensar que el dolor d’aquestes persones hauria d’estar més controlat, però... realment ho està? Amb la intenció de resoldre aquesta pregunta, E.Krebs et al han realitzat un assaig clínic que publiquen ara a la revista JAMA. Es tracta d’un assaig clínic randomitzat durant 12 mesos, on han inclòs pacients d’atenció primària amb dolor crònic osteoarticular moderat-sever (tant lumbar com de maluc o genoll); i posteriorment els han randomitzat en 2 grups:

  • Grup 1: Tractament NO opioide (paracetamol, AINEs, nortriptilina, amitriptilina, gabapentina, analgèsics tòpics (capsaïcina, lidocaïna), pregabalina, duloxetina, tramadol).
  • Grup 2: Tractament opioide (morfina o oxicodona d’alliberació immediata i/o retardada, hidrocodona/paracetamol, fentanil transdèrmic).

La medicació que prenia cada pacient estava determinada pel grup al qual havia estat assignat (opioide/no opioide) i per altres consideracions com les seves preferències i comorbiditats. Es va realitzar una monitorització dels pacients de forma mensual a l’inici fins a establir un règim de medicació efectiva (cada grup disposava d’un protocol de 3 passos per ajustar medicació), i posteriorment seguiments cada 1-3 mesos.

Finalment es van incloure 240 pacients a l’estudi (120 a cada grup), amb una edat mitjana de 58 anys, la majoria homes.  Al valorar la milloria del dolor funcional (dolor relacionat amb la activitat diària), no es van observar diferencies significatives entre els dos grups. En canvi, si que va disminuir la intensitat del dolor de forma significativa en el grup 1 (no opioides) vs el grup 2 (opioides). I en relació als efectes adversos, els pacients amb opioides van presentar més efectes adversos que els pacients tractats sense opioides.

D’aquesta manera, el autors de l’article conclouen que el tractament amb opioides no és superior al tractament sense opioides, i que amb aquests resultats no s’hauria d’indicar tractament opioide per al maneig del dolor crònic lumbar, de genoll o maluc de moderada-severa intensitat, doncs el risc supera els beneficis en aquest cas.

Com a limitacions de l’estudi destacar que l’edat mitjana és només de 58 anys i que es van excloure els pacients amb expectativa de vida < 12 mesos, així com també aquells pacients amb us crònic de opioides. Destacar també que en aquest estudi només el 13% eren dones, quan en la població actual el dolor crònic osteoarticular afecta predominantment al sexe femení. Tot i això, crec que potser en masses casos utilitzem medicació opioide sense una evidència científica darrera que ho avali. És evident que hem d’aconseguir que els nostres pacients no tinguin dolor, però segons aquest estudi els opiacis no són la resposta per a aquest tipus de pacients.

Article: Krebs EE et al. Effect of Opioid vs Nonopioid Medications on Pain-Related Function in Patients With Chronic Back Pain or Hip or Knee Osteoarthritis Pain: The SPACE Randomized Clinical Trial. JAMA. 2018 Mar 6;319(9):872-882

 

Tags: ,