Colprim publica un article a la revista JAMDA sobre la incidència i factors de risc associats a trasllats no planejats des d’un centre de cures intermèdies (convalescència) a l’hospital d’aguts. Aquesta estudi pretén no només avaluar els reingressos als 30 dies, sinó també els trasllats a l’hospital d’aguts (via urgències), que no ingressen i retornen al centre de convalescència. L’estudi, realitzat durant 11 mesos al Parc Sanitari Pere Virgili, recull dades de 1505 pacients > 65 anys, dels quals el 14.4% són traslladats a urgències, quedant únicament un 5.4% ingressats a l’hospital d’aguts. El 25% reingressen durant els primers 9 dies d’ingrés (de mitjana, 11 dies). Ingressar després d’una cirurgia general, >8 fàrmacs a l’ingrés i viure amb parella presenten en l’anàlisi multivariat un major risc de ser traslladats a urgències; i els motius principals per a traslladar a urgències són alteracions cardiovasculars (sense diferències entre els que reingressen i el que no), seguides de malaltia infecciosa (entre els que reingressen) i alteracions gastrointestinals (entre els que no reingressen). La novetat d’aquest estudi és que avalua tots els trasllats a urgències, no només els reingressos, i això pot ajudar a identificar trasllats potencialment evitables, i actuar en aquest punt (com per exemple el programa INTERACT2 als “nursing homes”).
En relació als factors de risc de trasllat, viure amb parella resulta sorprenent, i Colprim hipotetitza sobre dues possibles causes: la insistència de la parella per a actituds més agressives (a proves diagnòstico/terapèutiques) i/o el biaix que existeix al ingressar pacients a convalescència (els de menor suport socials solen estar menys greus, de mitjana, que els pacients amb bon suport social, que tornen amb més facilitat al domicili).

Comentari:

Els trasllats a urgències des d’hospitals d’atenció intermèdia suposen una despesa econòmica extra i sobretot un esdeveniment advers gens despreciable en els nostres pacients d’edat avançada: visita a urgències (amb els riscos clínics, funcionals i emocionals que comporta), atenció clínica per part de diferents professionals en poques hores i en el pitjor dels casos un nou ingrés a l’Hospital d’aguts, endarrerint la rehabilitació i perdent els guanys fins aleshores aconseguits. Al nostre territori, aquest és un estudi que pot ser especialment útil, doncs tal i com senyala l’autor, reflecteix el “real world” donada l’absència d’altres criteris d’exclusió que no fossin l’edat. La incidència d’aquests trasllats dóna una idea de la magnitud de la situació, i conèixer els factors de risc associats pot ajudar a millorar la gestió de les complicacions que ocorren a nivell de l’atenció intermèdia.
Existeix però una variabilitat important entre els centres de convalescència del nostre territori, i per tant hem de ser prudents a l’hora d’estendre aquest resultats a altres centres. Aquesta variabilitat però, també ens pot ajudar per veure el que funciona i el que no, i així millorar la qualitat de l’assistència i gestió de recursos.

Referència:

Colprim D, Inzitari I.Incidence and risk factors for unplanned transfers to acute general hospitals from an intermediate care and rehabilitation geriatric facility.JAMA 2014 Sep;15(9):687.

 

Tags: ,