L’evidència fa temps ens diu que sovint fem un mal ús dels antibiòtics. En ocasions per una prescripció innecessària i en altres, per prescripcions inapropiades. Sabem que això contribueix a generar resistència antimicrobiana, convertint-se en un problema de salut pública. A nivell clínic i assistencial està relacionat amb pitjors resultats de salut, problemes en la gestió dels recursos i un alt impacte econòmic. En residències geriàtriques, on les persones d’edat avançada són més susceptibles a patir infeccions i on l’atenció mèdica és més fraccionada, aquest problema es pot accentuar.
L’estudi que comentem aquesta setmana té com objectiu identificar intervencions que disminueixin l’ús innecessari o inapropiat d’antibiòtics, en residències geriàtriques. Per això es realitza una revisió sistemàtica i metanàlisis. S’inclouen un total de 19 estudis, experimentals o semi-experimentals, i publicats entre el 1997 i el 2018. Només 7 van ser elegibles per incloure en el metanàlisi.
Alguns estudis es centraven en les infeccions del tracte urinari. Altres en les respiratòries. I alguns altres incloïen qualsevol tipus d’infecció. Totes les intervencions avaluades eren multi-components i molt heterogènies entre elles. La gran majoria dirigides a metges i infermeres, tot i que en 4 estudis també hi participaven pacients/famílies. Educació sanitària, guies, feedback, auditories i el suport d’un equip especialitzat van ser les intervencions més habituals. Només 1 estudi utilitzava un dispositiu tecnològic d’acompanyament.
També en les diferents fases del estudi (població, disseny i outcomes) existeix molta variabilitat. Això dificulta extreure resultats estadísticament significatius. Però si que podem tenir en compte alguns resultats rellevants a nivell clínic i assistencials. Per exemple, la intervenció de l’equip especialitzat i les guies de suport, mostraven bon resultats a nivell de satisfacció i número de prescripcions incorrectes. La variabilitat de contextes també provoca dificultats estadístiques. Es fa necessari realitzar més estudis experimentals amb intervencions adaptades a cadascun d’ells. I que es pugui avaluar el mateix procés d’implementació. Comptar amb la opinió dels professionals, i inclús de pacients/família, seria favorable per dissenyar la intervenció. És l’única manera per conèixer les necessitats i dificultats reals a l’hora de prescriure i utilitzar els antibiòtics.
L’evidència ens presenta el problema però, tal i com mostra aquest estudi, a dia d’avui encara no ens dona cap solució. Hem de tenir en compte que la variabilitat, heterogeneïtat i fragmentació de les intervencions estudiades són contraproduents a l’hora de mesurar l’efectivitat d’aquestes. A l’hora de buscar solucions caldria tenir en compte que:
- No és fàcil si després de tant de temps el problema segueix en expansió i no aconseguim regular-ne les prescripcions
- Estem parlant d’intervencions complexes i multi-components. Cal un bon disseny d’implementació i desplegament d’acord a elles. És necessari avaluar-ne el procés
- Per adaptar-ho a cada context, tal i com suggereix l’estudi, podríem utilitzar un mètode de co-disseny amb els diferents agents implicats
- El seguiment i suport dels professionals especialitzats com a recurs de seguretat i qualitat aporta beneficis sobre la prescripció d’antibiòtics
- Cal una aposta més clara per les noves tecnologies en busca de l’eficiència
En definitiva, tot un repte per la geriatria. Tot un repte pel sistema de salut. Qui s’anima?
Referència de l'article comentat:
Raban, M. Z., Gasparini, C., Li, L., Baysari, M. T., & Westbrook, J. I. (2020). Effectiveness of interventions targeting antibiotic use in long-term aged care facilities: a systematic review and meta-analysis. BMJ Open, 10(1).