Que la població està envellint ràpidament és una fet cada vegada més evident: dades que presenta aquest article del passat mes de gener a la revista JAMDA, ja es parla que al 2050 la població major de 65 anys, serà gairabé de 14 milions de persones (un 17% de la població mundial). Però la xifra de les persones molt grans (majors de 80 anys), es triplicarà de cara al 2050.
Estem davant d’un autèntic “tsunami de l’envelliment”, i davant d’això probablement haurem de reconéixer que certes dinàmiques i coneixements, hauràn de canviar i millorar. I sobretot en aquells entorns comunitaris on la valoració geriàtrica encara és insuficient per reconéixer una sèrie de síndromes que provoquen discapacitat, hospitalització i institucionalització i que empitjoren la qualitat de vida de la persona. Si som capaços de detectar aquells símptomes i signes en moments de “pre-discapacitat”, i per tant de prevenir, serem més efectius que intentant revertir un deteriorament funcional quan aquest ja s’ha produït.
Donat que els instruments habituals per valorar les síndromes geriàtriques són interdisciplinaris i llargs, aquest article planteja poder utilitzar en la pràctica clínica diària a l’Atenció Primària, una sèrie de qüestionaris, curts i fàcils, per tal de detectar les principals síndromes amb uns barems validats segons els resultats i una sèrie de recomanacions segons els dèficits detectats. Aquesta intervenció valora: fragilitat, sarcopènia, estat nutricional, deteriorament cognitiu i pla de decisions avançades. I tot en un màxim de 10 minuts.

-Fragilitat. Es valora l’escala “FRAIL” amb els 5 ítems corresponents (fatiga, resistència, cansament, malalties, pèrdua de pes). 1 o 2 ítems positius orienten a un estat de pre-fragilitat i 3 o més, cap a què la persona ja és fràgil. La validesa de l’escala ha estat provada a diferents països i té un alt valor predictiu en el desenvolupament de discapacitat, caigudes, hospitalització, institucionalització i mortalitat. Un cop passada l’escala, les recomanacions d’intervenció proposades són: l’exercici, la millora nutricional i l’estimulació cognitiva per tal de reduïr-ne els efectes negatius, a banda de fer una revisió exhaustiva clínica i farmacològica de cada cas.

-Sarcopènia. Entesa com a un baix rendiment muscular en presència de pèrdua de massa muscular, és també motiu dels mateixos problemes que la fragilitat. L’escala proposada és la SARC-F, amb uns rangs que van de 0 a 10, i on la sarcopènia es considera existent a partir d’una puntuació de 4. Les variables de l’escala són: força, dificultat en la marxa, aixecar-se d’una cadira, pujar escales i història de caigudes. Les recomanacions d’intervenció aconsellades són exercici aeròbic i de resistència, la presa en alt contingut proteic i quan s’afegeix història de caigudes, s’aconsella la valoració per un fisioterapeuta que pugui realitzar una adequada valoració de l’equilibri i la marxa.

-Estat Nutricional. Es proposa la realització d’un qüestionari simplificat nutricional , on es valoren 4 items: gana, sensació de plenitud gàstrica després dels àpats, gust del menjar i quantitat diària d’àpats al dia. Un resultat inferior a 15, indica un risc de pèrdua de pes. La pèrdua de pes, en context d’anorèxia (fisiològica o no), comporta una pèrdua de massa muscular i òssia, augmentant el risc de fractura de fèmur, apart d’augmentar la mortalitat. Les recomanacions d’intervenció, incideixen especialment en les causes reversibles com són: la medicació, depressió, enolisme, maltractament, disfàgia, infeccions nosocomials, malaltia d’Addison i dietes estrictes.

-Deteriorament cognitiu. Els dèficits mnèsics són molt comuns entre les persones grans i moltes vegades, infradiagnosticats. Les implicacions són importants ja que van des de com el professional es comunica amb la persona fins a com es prenen la medicació, qui els acompanya a les visites, qui i com valora la capacitat de conduir, etc. L’screening proposat és el “rapid cognitive screen”, que té elevada sensibilitat i especificitat per detectar deteriorament cognitiu lleu. El test valora 4 ítems amb una puntació de 0 a 10, essent positiu per deteriorament cognitiu per sota de 8 punts. Un cop detectat, s’hauria de fer una revisió de totes les causes reversibles així com plantejar intervencions que poden disminuir la seva incidència.

-Pla de decisions avançades. Es fa esment sobre la importància de tenir un pla de decisions avançades de la persona. Per tal de completar aquest punt, s’adjunta un link a la web de l’Institut Nacional de Salut Americà.

Comentari:
Les grans síndromes geriàtriques tenen un impacte negatiu molt elevat en les persones grans. Detectar-los i intervenir-hi, pot prevenir discapacitat i millorar la seva qualitat de vida. Eines com aquestes, que ens permeten detectar grans síndromes i que aporten recomanacions, poden ajudar als equips que atenen aquestes persones a la comunitat, a millorar la seva intervenció.

Referència:
Morley JE, Little MO, Berg-Weger M. Rapid Geriatric Assessment: A tool for Primary Care Physicians. J Am Med Dir Assoc. 2017 Jan 17. pii: S1525-8610(16)30549-7

 

Tags: ,